Els viatges en tren sempre han tingut un encant romàntic, oferint oportunitats úniques per connectar amb paisatges i cultures que d’una altra manera romandrien ocults. Això és especialment cert quan es viatja pel Estat Espanyol, un territori ple d’història, una arquitectura sorprenent i una bellesa impressionant, fins i tot a les seves estacions de tren.
L’encant de viatjar amb tren pel país
Moure’s per Espanya en tren ofereix als passatgers l’oportunitat d’apreciar realment la extensa meseta i la bella costa a un ritme pausat, evitant l’estrès i les molèsties inherents a altres mitjans de transport. La extensa xarxa ferroviària d’alta velocitat del país, que inclou serveis com el famós AVE, fa possible explorar aquesta meravellosa terra amb velocitat i comoditat, fent dels viatges en tren una experiència inigualable i el mode de transport perfecte per explorar la península.
Història del tren a Espanya
La història ferroviària d’Espanya té els seus orígens el 1834 quan es va inaugurar la línia La Habana-Bejuca Güines com la primera línia fèrria de Cuba (en aquell temps Cuba era un territori espanyol d’ultramar). Tanmateix, no va ser fins al 1848 quan es va construir la primera línia fèrria de la Península Ibèrica entre Barcelona i Mataró. En els anys següents es van inaugurar línies com la Madrid-Aranjuez, i el 1864 s’havia construït una línia que arribava fins a la frontera amb França.
Durant l’època de Franco, el sistema ferroviari d’Espanya va experimentar poca inversió i, a la dècada de 1980, estava en un estat d’abandonament. Tanmateix, durant la segona meitat de la dècada, el país va començar a invertir fortament en la seva xarxa ferroviària, i el 1992 va començar a operar el tren d’alta velocitat AVE entre Madrid i Sevilla. La línia Madrid-Barcelona es va inaugurar l’any 2008 i va reduir el temps de viatge entre les dues ciutats a poc més de dues hores.
Avui dia, Espanya compta amb una impressionant xarxa ferroviària d’alta velocitat, amb serveis d’AVE que connecten la majoria de les principals ciutats del país. L’AVE és un dels trens d’alta velocitat més ràpids i moderns del món, amb trens que arriben a velocitats de fins a 310 km/h. L’any 2019, només el sistema ferroviari d’alta velocitat espanyol va transportar uns 31 milions de passatgers.
La xarxa ferroviària espanyola és coneguda per la seva velocitat, eficiència i comoditat, cosa que la converteix en una opció popular per als viatgers nacionals i internacionals a Espanya.
Reservar bitllets de tren barats de Renfe i altres companyies
Les 20 estacions de tren més boniques d’Espanya
El sistema de trens d’Espanya és famós per la seva varietat de bellíssimes estacions. Des d’impressionants monuments històrics fins a proeses arquitectòniques modernes, hi ha alguna cosa per a tots els gustos.
L’arquitectura de les estacions de tren espanyoles varia d’una regió a una altra, però els estils predominants són el modernista (art nouveau), l’art déco i el neomudèjar. En aquest article, explorarem algunes de les estacions de tren més boniques d’Espanya, examinant els seus estils i les característiques que les fan úniques.
Per a aquest article, ens centrarem només en les estacions de tren que encara estan en funcionament i ofereixen serveis de trens regulars. No inclourem exemples com l’Estació del Nord de Barcelona, que ara és una terminal d’autobusos o Madrid Delicias, actualment el Museu del Ferrocarril. De la mateixa manera, no incloem estacions de metro, ja que les cobrirem en una altra publicació.
Aquest és el nostre rànquing de les 20 estacions de tren més boniques de l’Estat.
20. Santander ADIF (Cantàbria)
La Estació de tren Santander ADIF és una autèntica joia arquitectònica del litoral cantàbric.
Situada en ple centre de Santander, la capital de Cantàbria, aquesta estació és una de les més grans d’Espanya. Compta amb una sorprenent combinació d’estils que integra perfectament elements clàssics i moderns, i és apreciada per la seva bellesa austera i arquitectura de línies simples.
Dissenyada pel renom arquitecte espanyol Luis Gutiérrez Soto, l’estació va ser inaugurada el 1943. Compta amb el servei de diverses línies locals, regionals i interurbanes, que connecten els passatgers amb destinacions regionals i nacionals.
19. Vilanova i la Geltrú (Barcelona)
Una de les estacions de tren més boniques de Catalunya es troba al petit poble costaner de Vilanova i la Geltrú.
Aquesta estació és un excel·lent exemple de l’arquitectura modernista, amb increïbles rajoles, detalls de ferro forjat i vitralls. L’estació va ser dissenyada pel reconegut arquitecte Jeroni Granell i Manresa i va ser inaugurada el 1881.
Vilanova compta amb diverses línies, inclosa la línia R2 Sud, que connecta Barcelona amb les localitats del sud del Mediterrani de Garraf, Sitges i la Costa Daurada.
18. Sigüenza (Guadalajara)
Passant a una altra impressionant estació de tren, l’estació de tren de Sigüenza a Guadalajara és una veritable joia arquitectònica.
L’estació va ser inaugurada el 1862, amb la inauguració del tram Jadraque – Medinaceli de la línia ferroviària Madrid-Zaragoza per part de la Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Zaragoza i Alacant o MZA. No obstant això, durant la Guerra Civil Espanyola, l’estació va ser destruïda i posteriorment reconstruïda amb el seu disseny actual.
És una estació relativament petita amb només dues vies, però dóna servei a importants línies regionals i de llarg recorregut, incloent-hi la popular línia Madrid-Zaragoza-Barcelona.
També és destacable la ubicació de l’estació dins de la ciutat, ja que ofereix impressionants vistes de la vila medieval de Sigüenza i la seva impressionant Catedral.
17. Aranjuez (Madrid)
Passant a una de les estacions més destacades de la Comunitat de Madrid, l’estació de tren d’Aranjuez és una visita obligada per als amants de l’arquitectura i la història. Aquesta gran estació va ser construïda en un estil neomudèjar, una picada d’ullet a la llarga història morisca de la ciutat.
L’estació està situada al centre històric d’Aranjuez, a prop del Palau Reial i els Jardins, i va ser construïda a mitjans del segle XIX. L’arquitecte Narciso Pascual i Colomer va dissenyar l’estació, barrejant influències tradicionals mudèjars i morisques amb elements modernistes.
L’estació té quatre vies i dóna servei a trens de la línia C3, connectant passatgers amb Madrid i altres ciutats de la regió.
El que diferencia Aranjuez d’altres estacions és la seva bellesa arquitectònica i significat històric, ja que va jugar un paper fonamental en el desenvolupament del sistema ferroviari de la regió.
16. Cartagena (Múrcia)
Cartagena acull una de les estacions de tren més impressionants del país. L’estació de tren de Cartagena és un impressionant exemple d’arquitectura Art Nouveau, amb els seus bells motius florals i el seu intricat treball en ferro. Va ser dissenyada per l’arquitecte Emilio Antón Hernández.
L’estació està ubicada al cor de la ciutat, al nord del casc antic, i és fàcilment accessible a peu, amb autobús o taxi.
A més del seu aspecte atractiu, l’estació té una rica història que es remunta a principis del segle XX (va ser construïda entre 1903 i 1908) i dona servei a diverses línies regionals i de llarga distància als corredors Mediterrani i Madrid-Llevant.
15. Santiago de Compostel·la (Galícia)
L’estació de tren de Santiago de Compostel·la és un impressionant exemple de l’arquitectura regional gallega, ja que segueix l’estil dels pazos locals (cases senyorials tradicionals que es troben al camp gallec).
L’edifici asimètric consta d’un pavelló central de dues plantes flanquejat per dues ales laterals amb dues torres quadrades als seus extrems. Està situada al centre de la ciutat i data de la dècada del 1940.
L’estació va gestionar més de tres milions de passatgers el 2019, connectant la regió amb la resta d’Espanya i destinacions internacionals.
14. A Corunya San Cristovo (Galícia)
Una altra estació de tren impressionant a Galícia és l’estació de tren d’A Coruña. Es troba a les afores, al sud-oest de la ciutat.
L’estació de tren d’A Coruña San Cristovo va ser construïda als anys 30. L’estació té un disseny únic que la diferencia d’altres estacions de tren a Espanya.
El seu estil excepcional presenta un disseny funcional i expressiu que combina acer i formigó en un estil neoromànic amb un efecte sorprenent.
L’estació dóna servei a línies regionals i nacionals, inclosos els populars trens d’alta velocitat que connecten A Coruña amb Santiago de Compostela i Madrid.
13. Príncipe Pío (Madrid)
Príncipe Pío és una de les estacions de tren més importants de Madrid, servint com un important centre de transport per a la ciutat i connectant els seus residents i visitants amb destinacions locals i regionals.
L’actual estació de Príncipe Pío es va anomenar inicialment Estación del Norte. Construïda com a terminal a Madrid de la línia General del Nord o Imperial, que anava de Madrid a Irún, ciutat fronterera amb França, l’estació va començar la seva construcció el 1859.
L’estació està situada al districte de Moncloa-Aravaca, al costat oest de la ciutat, a prop del Palau Reial.
El treball intricat en maó, les colorides decoracions de rajola i els elaborats arcs i cúpules de l’estació la converteixen en un dels punts de referència de Madrid.
12. Antequera-Santa Ana (Màlaga)
Antequera-Santa Ana és una estació de tren moderna oberta el 2006. L’estació compta amb un estil elegant i contemporani que incorpora elements de l’arquitectura tradicional andalusa.
Sembla més una terminal d’aeroport ultramoderna que una estació tradicional, i és l’única estructura d’estil contemporani que apareix en aquesta llista de les 20 estacions de tren espanyoles més boniques.
L’estació es troba a pocs quilòmetres del centre històric de la ciutat d’Antequera. Dona servei a diverses línies regionals i de llarga distància, inclosos els serveis d’AVE d’alta velocitat que connecten Màlaga, Sevilla i Madrid.
Aquesta estació destaca per la seva mida i respecte ecològic. Compta amb panells solars, recollida d’aigua de pluja i sistemes d’eficiència energètica.
11. Valladolid – Campo Grande
Avançant cap al centre d’Espanya, ens trobem amb l’estació de tren de Valladolid-Campo Grande. L’estació està situada al cor de la ciutat de Valladolid i és una de les estacions de tren més grans d’Espanya.
Inaugurada a finals del segle XIX, l’estació va ser construïda en estil neoclàssic. El seu pintoresc entorn, amb el Parc del Campo Grande al sud i el riu Pisuerga al nord, li confereix una grandiositat afegida.
La seva grandiosa arquitectura, l’ornamentació de la seva façana i l’amplitud del seu interior la converteixen en una autèntica meravella de l’enginyeria i l’art.
A aquesta estació arriben diverses línies regionals i nacionals, incloent-hi trens d’alta velocitat que connecten Valladolid amb Madrid, Segòvia, Barcelona i altres grans ciutats.
10. Estació d’Almería
L’Estació de Tren d’Almería és una estació de ferrocarril històrica situada al centre de la ciutat d’Almería, a l’Andalusia oriental.
L’estació es va construir l’any 1893 i la seva arquitectura es caracteritza per una barreja eclèctica d’estils, com el neomorisc, el neorenaixentista i el neogòtic.
La grandiosa façana de l’estació, amb els seus intrincats treballs de pedra, vidrieres i ornamentació, és un impressionant espectacle per a la vista.
L’estació intermodal, situada al costat, dóna servei a diverses línies regionals i de llarga distància, així com línies d’autobús.
9. Lleida-Pirineus
L’estació de Lleida-Pirineus està situada a la ciutat catalana de Lleida, al nord del centre de la ciutat, davant de la plaça Ramón Berenguer. Malgrat el seu nom, l’estació es troba a uns 180 km al sud dels Pirineus.
L’estació es va construir el 1927 i va ser objecte d’una important renovació el 2003.
El seu ampli i diàfan vestíbul de andanes està adornat amb elements arquitectònics modernistes, i l’estació s’integra perfectament en el paisatge urbà.
Lleida-Pirineus és un important nus de comunicacions de la regió, amb diverses línies d’alta velocitat i regionals, entre les quals destaquen els serveis AVE a Madrid, Barcelona i Zaragoza.
8. Zamora
L’Estació de Zamora és un impressionant exemple de la gran arquitectura de Castella i Lleó.
L’estació va ser inaugurada el 1958 després d’unes llargues obres que van començar el 1927 i va patir una important remodelació el 2003 amb l’arribada de les línies d’alta velocitat a la línia Madrid-Zamora-Orense.
L’edifici, d’estil neoplateresc , va ser construït amb pedra daurada de Villamayor i presenta una façana principal de 88 metres de longitud.
L’exterior de l’estació es caracteritza pel seu intricat treball en pedra, i el seu interior és igualment impressionant, amb sostres alts, grans finestres arquejades i un impressionant sostre de vidre al vestíbul principal de l’estació.
El trànsit de llarga distància se centra principalment en les connexions amb Madrid, Galícia i Llevant, a través dels trens AVE i Alvia. Les connexions regionals arriben a Valladolid, Puebla de Sanabria i Medina del Campo.
7. Madrid-Atocha
L’estació de Madrid-Atocha és, sens dubte, una de les més belles i impressionants d’Espanya i una obra mestra de l’arquitectura industrial. Es caracteritza per la seva grandiositat, exquisit disseny i amplitud interior.
L’estació es va construir inicialment el 1892, amb el nom d’Estación del Mediodía, i va ser objecte d’una profunda renovació el 1992. Les millores van aportar un toc modern a l’estació, mantenint el seu estil original. Una de les característiques més cridaneres d’aquesta estació és el jardí interior, que ocupa una superfície de 4.000 metres quadrats i compta amb més de 7.000 arbres i plantes tropicals.
Des de 1992, el trànsit ferroviari de llarga distància que passa per l’estació es realitza a través de la contigua estació de Puerta de Atocha, mentre que els serveis de rodalia ho fan a través del metro Atocha-Cercanías.
Les estacions d’Atocha donen servei a una àmplia gamma de línies regionals, nacionals i internacionals, inclosos els trens d’alta velocitat AVE, que connecten Madrid amb altres grans ciutats com València, Sevilla i Barcelona.
6. Bilbao-La Concordia
L’estació de Bilbao-La Concordia, també coneguda com Estació de Santander, és una autèntica joia de l’arquitectura basca i està considerada com un dels fites arquitectònics i històrics de la ciutat.
L’estació, dissenyada per l’arquitecte Severino Achúcarro, es va inaugurar el 1902 i representa un dels exemples més cridaners de la arquitectura modernista del nord d’Espanya.
Actualment ofereix serveis de rodalies i mitja distància (regionals) operats per Renfe Rodalies per a les línies C-4 i R-3b, així com les línies regionals R-3 i R-4.
5. Estació del Nord (València)
L’Estació del Nord és la principal estació de ferrocarril de València.
Va ser construïda entre 1906 i 1917 i dissenyada per l’arquitecte Demetrio Ribes en estil Art Nouveau valencià, conegut com Modernisme.
És un centre neuràlgic per a trens de rodalies, serveis de llarga distància dins d’Espanya i rutes internacionals a França. L’estació és també un punt essencial de connexió d’autobusos, metro i taxis.
Compta amb bells mosaics, ceràmiques i vitralls que representen diversos destins i mitjans de transport de l’època. L’Estació del Nord està considerada una obra mestra arquitectònica i és un dels monuments més destacats de València en l’actualitat.
4. Barcelona Estació de França
L’estació de ferrocarril de Barcelona França, també coneguda simplement com La França, és una important estació de ferrocarril de Barcelona.
Va ser construïda a la dècada de 1920 amb una combinació d’estils arquitectònics clàssic i modern. Va ser dissenyada per Pedro Muguruza i Andreu Muntaner.
L’estació opera trens regionals i de llarga distància, principalment amb destinacions a França i l’est d’Espanya. Tot i que no és tan concorreguda com l’estació de Barcelona Sants, segueix sent un important nus de comunicacions amb 13 andanes i un gran vestíbul decorat amb marbre i bronze.
3. Estació Internacional de Canfranc
L’estació internacional de ferrocarril de Canfranc està situada en la localitat espanyola de Canfranc, a prop de la frontera amb França.
Inaugurada el 1928, va ser en el seu moment un important punt de trànsit entre Espanya i França, però va perdre la seva importància després del col·lapse d’un pont al costat francès l’any 1970.
L’estació és coneguda pel seu gran grandària i brillantor arquitectònica, amb un edifici principal de més de 240 metres de longitud. Ha viscut diversos esdeveniments històrics, com el contraban durant la Segona Guerra Mundial i una controvertida visita d’Adolf Hitler.
Les autoritats espanyoles i franceses tenen previst reobrir la línia internacional i rehabilitar la zona.
2. Jerez de la Frontera (Andalusia)
L’estació de ferrocarril de Jerez de la Frontera és un important centre de serveis ferroviaris locals i regionals.
L’actual edifici de l’estació es va inaugurar a finals de la dècada de 1920. L’edifici de viatgers de l’estació de Jerez combina l’historicisme de l’estil neorenaixentista amb elements mudèjars.
La façana principal es caracteritza per un cos central i una alta torre que alberga el rellotge central de l’estació. L’estació està decorada amb pedra i maó, però la seva característica principal és l’ús de rajoles tradicionals andaluses. Les escenes representades són al·legories o figures mitològiques presidides per l’escut de la II República Espanyola, un element realment únic a Espanya.
L’estació ofereix serveis de trens d’alta velocitat, mitja distància i rodalies. La línia connecta la ciutat amb altres destinacions importants com Sevilla, Cádiz i Madrid.
1. Toledo
L’estació de trens de Toledo és una de les més belles d’Espanya i té una gran importància històrica.
Va ser dissenyada per Narciso Clavería i inaugurada el 1919, substituint l’anterior estació, que datava de 1858.
L’arquitectura de l’estació és una barreja d’estils modernista, neomudèjar i neoromànic que desprèn una grandiositat inigualable en altres edificis contemporanis. És impossible passar per alt la façana de l’estació, de 162 metres de longitud, decorada amb hermosos rajols i una torre amb rellotge.
A més a més del seu disseny, l’estació destaca per la seva ubicació dins de la ciutat, a l’entrada del barri històric.
Dona servei a la línia d’alta velocitat Madrid-Toledo. La línia original Madrid-Toledo va ser inaugurada el 16 de novembre del 1858 per Isabel II d’Espanya. Va ser el segon ferrocarril construït a Espanya, després del trajecte Barcelona-Mataró.
