Torres musulmanes, esglésies gòtiques, gratacels medievals i cases penjades, aquestes són només algunes de les coses que veure a Cuenca. A dalt d’un escarpat penya-segat a mitjan camí entre Madrid i València, la ciutat antiga de Cuenca (o Conca) és un lloc fascinant per visitar. La majoria de la gent ve per a una excursió d’un dia des de Madrid, la qual cosa ens sembla bé, però avui et contarem que hi ha moltes més coses a fer en aquesta ciutat castellana de les que caben en un dia. De fet, el recomanable és passar, com a mínim, dos dies a Cuenca.
Què veure a Cuenca en 2 dies
La ciutat alta de Conca és un lloc màgic. Les muralles, les cases antigues i els carrers empedrats donen compte de la importància d’aquesta ciutat en època medieval. Gira en qualsevol direcció i trobaràs petits miradors amb dramàtiques vistes de les escarpades falçes dels rius que l’envolten. La majoria dels habitants viuen actualment a la part nova, cosa que ajuda que el centre històric mantingui aquesta sensació de viatge en el temps.
Els musulmans van fundar Qunka al segle VIII sobre un turó rocós envoltat per les falces del riu Júcar al nord i el seu afluent el Huécar al sud. El relleu de l’assentament, combinat amb un excel·lent sistema de fortificacions, la convertia en una plaça inexpugnable. Després d’uns 400 anys de domini islàmic, la ciutat va ser conquerida per Alfons VII al segle XII. Avui, podem veure restes del seu ric llegat històric medieval al nucli antic i la ciutat va entrar a la llista de llocs Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO als anys 90 sota el títol “Ciutat històrica fortificada de Conca”.
El nostre guia ens deia que ell no es movia de la seva ciutat, ni tan sols quan tenia vacances. Que sí que necessitava anar al camp, només havia de caminar o agafar el cotxe uns quilòmetres i que per anar a la platja en tenia prou amb els gorgs i les piscines naturals de la província. Després de passar dos dies a Conca, fins i tot jo, que sóc urbanita declarat i viatger incorregible, vaig començar a entendre la seva posició, especialment després de visitar els propers paratges naturals de Ventano del Diablo i la Ciudad Encantada.
En aquest article explorarem què fer a Conca en dos dies, parlarem d’atraccions, tours recomanats de la ciutat i excursions d’un dia, esmentarem també restaurants i hotels i us donarem consells per a un viatge perfecte a aquesta ciutat de Castella.
Itinerari Conca en dos dies: Dia 1
Dos dies són perfectes per visitar Cuenca. La ciutat compta amb prou coses per fer i mantenir-te ocupat i entretingut. Segons la nostra experiència, així et suggerim passar les primeres 24 hores a Cuenca.
D’hora al matí: Esmorzar i passeig lliure pel casc antic de Cuenca
El millor pla d’atac per a un dia carregat de caminades, costes i escales és esmorzar com reis. La majoria dels allotjaments a Cuenca ofereixen servei d’esmorzar bufet o continental. Si t’estàs allotjant en un lloc que no ho inclou, llavors et recomanem el Restaurant Mangana, que està situat en el centre històric i ofereix opcions dolces i salades.
Amb un bon esmorzar al cos, el lloc més adequat per començar una visita a Conca són les ruïnes del seu castell, el lloc que donaria origen a la ciutat.
Ubicat a la part més alta de la ciutat vella, al final del carrer Trabuco, que al seu torn és una continuació dels carrers San Pedro i Alfonso VII i completa l’espinada dorsal del centre històric, el castell de Cuenca va ser antiga fortalesa àrab i és una de les estructures més antigues de la ciutat. Actualment només queden dempeus una torre, dos carreus de pedra, l’arc que dóna accés casc antic i un fragment de les muralles. El castell va ser seu de la Santa Inquisició a partir de 1583, i va ser destruït durant el segle XIX per soldats francesos durant la Guerra de la Independència.
Unes escales (del costat dret si el mires des de l’interior de la muralla) donen accés a la part superior del castell. Des d’aquí es poden apreciar vistes espectaculars de la ciutat i la falç del Huécar.
Baixant des del Castell en direcció a la Plaza Mayor caiem a la plaça del Trabuco, on es troba la Església de Sant Pere. D’origen romànic, va ser reconstruïda durant el segle XVIII i des de llavors té una façana barroca. Té forma octogonal a l’exterior però circular a l’interior.
Una mica més avall, al mateix carrer (que ara canvia de nom a San Pedro) es troba una de les curiositats de Cuenca, les ruïnes de la església de San Pantaleón. Coneguda originalment com a San Juan del Hospital, aquesta petita església va ser construïda al segle XIII i parcialment enderrocada al segle XVI. Avui només es troben dempeus l’arc ogival de la seva façana principal i unes quantes pilastres i murs. A l’interior, a la intempèrie, es va situar una estàtua del poeta conquense Federico Muelas.
Ja des d’aquest punt es pot començar a veure la gran plaça Major i, a l’esquerra, la catedral de Conca. Guardeu uns minuts per apreciar l’exterior de la catedral. No us preocupeu, aquest itinerari de cap de setmana a Conca contempla també una visita al seu interior més tard.
Construïda entre 1196 i completada en gran part el 1257, la catedral de Cuenca està considerada el primer gran temple eminentment gòtic d’Espanya, més antic que les catedrals d’Ávila o Burgos i tres segles per davant de la catedral de Segovia.
Gràcies a la bonança econòmica de Conca la medieval i al poder sense control de l’església catòlica local, la catedral va començar a patir renovacions i alteracions gairebé immediatament. Al segle XV es va reconstruir la capçalera gòtica, l’exterior va ser renovat de nou al segle XVI, al segle XVII es va construir la capella del sagrari i es van reformar la façana i les torres i, finalment, la façana va ser parcialment reconstruïda en estil neogòtic a principis del segle XX per reparar els danys causats per l’esfondrament del campanar el 1902.
Front a la catedral, la Plaza Mayor de Conca ofereix una de les cares més colorides de la ciutat. De forma irregular i salpicada de bars, terrasses i restaurants, aquesta plaça acull, a més de la catedral, altres edificis emblemàtics de la ciutat com el convent de las Petras i la Casa Consistorial.
Construït al segle XVIII, l’edifici de l’Ajuntament és un dels més representatius del barroc de Conca i destaca per la seva arcada que permet el pas del carrer principal a la plaça.
A mitja matí: Tour guiat per la ciutat i la catedral
Al costat de la façana posterior de l’ajuntament es troba la Oficina de Turisme de Conca. Des d’aquí parteixen els tours guiats de la ciutat, el punt de trobada de l’activitat són els arcs de la Casa Consistorial.
El tour comença a la plaça de la Merced, epicentre de la Conca barroca i on es troben edificis destacats com el Seminario Mayor, el Museo de las Ciencias de Castilla-La Mancha i el convent de la Merced.
Continuem pel carrer de Santa María en direcció a l’avui desaparegut alcàsser de Conca, el palau on vivien els governants de la ciutat en època islàmica. Allà ens aturem i el guia ens explica a fons la tumultuosa història de la Conca medieval, la seva edat d’or després de la Reconquesta i el seu posterior declivi durant l’Edat Moderna.
Més endavant ens topem amb la Torre de Mangana, una antiga torre del rellotge i atalaia part del sistema defensiu de la ciutat emmurallada. Construïda al segle XVI, la torre va patir múltiples alteracions al llarg dels segles. No obstant això, el guia ho va deixar clar, qualsevol semblança amb les torres florentines és pura casualitat. Avui, aquesta torre és un dels símbols de Conca.
Continuem cap al Mirador de Mangana, des d’on es poden apreciar vistes espectaculars de la falç del riu Júcar i les seves aigües de tons turquesa i verd, la torre i la Ciutat Baixa.
Baixant les escales que condueixen a la plaça del Carmen es troba un dels últims fragments de la muralla cristiana de Conca que segueixen dempeus.
Girem cap a l’est per carrer d’Alfonso VIII i baixem cap a la Calle de Santa Catalina per arribar al Mirador de los Rascacielos. Amb un nom que no necessita explicació, des d’aquí tenim la primera presa de contacte amb un altre dels icones de Conca, el complex de “rascacielos” medievals de San Martín, als quals arribarem més endavant. Abans, passarem per la porta del Centre d’Art Modern i Contemporani de Castilla-La Mancha. Ubicat a l’antiga església de la Santa Cruz, aquest museu acull la Colección Roberto Polo d’art modern.
Uns metres més endavant es troben els gratacels de San Martín, una sèrie d’edificis d’entre 8 i 12 nivells que daten dels segles XV i XVI i són considerats una de les obres d’enginyeria més destacables de la Conca medieval. Excavats a la roca d’un barranc, cadascun d’aquests gratacels consta en realitat de dos edificis originalment independents que es van connectar amb el creixement poblacional de la ciutat.
A la part alta, que dóna al carrer Alfonso VIII, les finques es van expandir cap enrere i posteriorment cap avall per la vessant rocosa. Per contra, els edificis de tres plantes del carrer de Santa Caterina, a la part baixa, van créixer cap amunt. Amb el pas de les dècades, les dues estructures acabaven connectant-se per formar un únic edifici.
D’aquesta manera, el número 12 de Santa Catalina i el 37 d’Alfonso VIII són a simple vista una única finca amb dues adreces depèn del pis al qual et dirigeixis i en la qual els baixos del 37 són en realitat la cinquena planta del 12.
Segons explicava Pío Baroja a la seva novel·la Los recursos de la astucia:
“Cuenca tenía a principios del siglo XIX pocas calles y éstas estrechas y en cuesta. Quintando la principal, que, con distintos nombres, baja desde la plaza del Trabuco hasta el puente de la Trinidad, las demás calles del pueblo viejo no pasaban de ser callejones.
Las cuestas y desniveles de la ciudad hacían que la planta baja de una casa fuera en una calle paralela a un piso alto; así se decía que Cuenca era el pueblo en donde los burros se asomaban a los cuartos y quintos pisos, y era verdad”.
Continuem la caminada cap a les famoses Casas Colgadas de Conca, passant abans per la plaça Ciudad de Ronda, que ofereix una última mirada als gratacels.
En aquest lloc, just a sota de les Casas Colgadas, el guia ens explica la història d’aquestes construccions que es van convertir en el principal símbol de Conca.
Encara que l’origen de les cases és un misteri, hi ha constància de la seva existència ja al segle XV. Es denominen cases penjades perquè part de la seva estructura està en voladís, sobresortint a la cornisa rocosa de la hoz del riu Huécar. Antigament, les cases d’aquest tipus abundaven al límit oriental de la ciutat vella. Avui, però, només queden les tres que acullen el Museu d’Art Abstracte Espanyol.
A la dècada dels 1960, l’artista i empresari Fernando Zobel va començar a buscar un lloc adequat per obrir el primer museu d’art abstracte d’Espanya, i el seu amic, l’artista Gustavo Torner, va suggerir les Casas Colgadas.
El Museu d’Art Abstracte Espanyol va obrir les seves portes l’1 de juliol de 1966, amb una dotzena d’escultures i un centenar de pintures de la col·lecció privada de Zoebel.
Seguint pel carrer dels Canónigos parem per apreciar vistes de la hoz del Huécar, el pont de San Pablo i l’antic convent de San Pablo (actual Parador de turisme).
En aquest punt el guia ens explica la curiosa història del pont de ferro, el predecessor, de pedra i del segle XVI, va haver de ser dinamitat el 1895 al derrumbar-se un dels seus arcs. La nova estructura, inaugurada el 1903, es recolza en els carreus del pont anterior.
Emprenem el camí cap a la parada final de l’itinerari pel casc històric de Conca, la Catedral de Santa María y San Julián, de camí veurem l’estàtua eqüestre d’Afonso VIII en una bonica plaça del carrer del Clavel.
Tornem a la plaça Major per veure l’interior d’una de les joies de Conca: l’interior de la seva catedral. A diferència de la seva façana, que va ser reconstruïda en estil neogòtic a principis del segle XX, l’interior de la catedral conserva gairebé intactes les seves característiques gòtiques originals.
Un dels espais més emblemàtics de la catedral de Conca el trobem en la cantoria o cor, una secció dedicada a la música sacra que compta amb els òrgans barrocs més antics d’Espanya. Fabricats en 1770 per Julián de la Orden i restaurats recentment, aquests òrgans cobren especial protagonisme durant la Semana de Música Religiosa de Cuenca.
El tour guiado per l’interior de la catedral ens porta per les diferents estances i capelles del recinte, incloent la Sala Capitular, la Sacristia i la impressionant capella Honda, la teulada d’estil mudèjar et deixarà bocabadat.
A més de les seues sales adjuntes, la catedral de Conca és coneguda per les seues nombroses capelles, sepulcres i nínxols adjacents a la seua nau principal. Entre elles destaquen la de Sant Julià, que guarda les relíquies del sant, i les dels Albornoz i l’Ascensió, aquesta última amb boniques escultures modernistes del valencià Mariano Benlliure.
Continuem per al Arc de Jamete, una obra mestra del Renaixement espanyol realitzada per Francisco de Luna i Esteban Jamete que dóna accés al claustre de la catedral. En aquest punt finalitza la visita guiada de la Ciutat Alta i la catedral de Conca.
Abans de marxar visitem la terrassa a la qual s’accedeix a través del claustre per apreciar les vistes de la hoz del Huécar i pugem al trifori, al qual s’accedeix per unes escales de cargol al costat de la porta de sortida de la catedral.
Migdia: Dinar al restaurant Tempo Grill & Bar
Encara que sembli mentida, la visita guiada que hem descrit adalt només té una durada d’un parell d’hores. Però amb tanta caminada, arribat el migdia segurament tindràs molta gana.
Com comentàvem més amunt, ens vam allotjar en el Hotel Leonor de Aquitania, que compta amb un excel·lent restaurant, el Tempo Bar & Grill (C. San Pedro, 58).
Com no podria ser d’una altra manera, volíem degustar el menjar local. Aquesta va ser la nostra selecció:
- Degustació de plats típics conquencs (pisto manxego, all arriero i morteruelo)
- Taula de formatges manxegos amb codony i kiwi
- Taulell de pernil ibèric de Montanera
- Pebrers del piquillo en tempura farcits de bacallà
- Vi blanc D.O. La Mancha
Tant el menjar com el servei van estar excel·lents, i en ser el restaurant de l’hotel, vam poder descansar una mica abans de continuar la nostra ruta per Conca.
A la tarda : Visitar el Museu d’Art Abstracte Espanyol i el Parador de Conca
Després d’un merescut però curt descans a l’hotel desfem una mica per tornar a les Cases Penjades i visitar l’interior del Museu d’Art Abstracte Espanyol (C. Canónigos s/n).
Inaugurat el 1966, i gestionat per la Fundació Juan March, el Museu d’Art Abstracte Espanyol és el primer museu d’art contemporani d’Espanya.
El museu, completament integrat dins l’espectacular escenari que són les Cases Penjades de Conca, acull una interessantíssima col·lecció d’obres pictòriques i escultòriques de mestres de l’art abstracte espanyol com Rafael Canogar, Eduardo Chillida, Luis Feito, José Guerrero, Lucio Muñoz, Eusebio Sempere, Antoni Tàpies o Gustavo Torner i Oteiza. En els últims anys, també han passat a integrar la col·lecció algunes peces cedides per la Fundació Juan March.
Al tractar-se d’un museu relativament petit, és possible veure la col·lecció en un parell d’hores o menys, per la qual cosa queda tarda de sobra per a una caminada més i una cervesa.
El destí escollit és l’antic monestir de San Pablo, actual Parador de Conca (Subida a San Pablo, s/n). Per arribar-hi es pot accedir al pont de San Pablo des del mateix carrer de los Canónigos o fer la ruta escènica baixant fins al passeig del Huécar i voltant el riu per la subida a San Pablo. Personalment, la segona opció ofereix millors vistes.
El Parador de turisme de Conca es troba ubicat en el que va ser el convent de San Pablo, un convent del segle XVI de l’ordre dels Dominics situat en un promontori sobre el barranc del riu Huécar.
Parador Nacional des de 1993, és possible visitar-lo i accedir al seu restaurant encara que no t’estiguis allotjant allí.
Després d’un café o una cervesa i un merescut descans, la zona del Parador i el pont és un excel·lent lloc des d’on veure la posta de sol a Cuenca amb el skyline de la ciutat i les Cases Penjades com a teló de fons.
A la nit: Vermut i sopar al Pícar Tapes & Copes
Cau la nit a Conca i ve de gust vermut. Ens dirigim al Pícaro Tapas & Copas (Calle del Clavel, 7).
Que no t’enganyi la seva decoració pseudoitaliana, la carta del Pícaro és una barreja de plats locals i internacionals. Ens ho havien recomanat per les seves hamburgueses “d’autor”, i la veritat és que no decep. Vam escollir la hamburguesa de carn de cérvol amb rúcula, tomàquet rosa, formatge gorgonzola i ceba blanca a la planxa.
Con un par de vermuts más en el cuerpo y la barriga llena, el cansancio empezó a apoderarse de nosotros. Hora de volver al hotel para coger fuerzas para el día siguiente.
Itinerari Conca en dos dies: Dia 2
Després d’un primer dia força intens en què aconseguim veure la Ciutat Alta de Conca força bé, ens toca sortir del nucli urbà per explorar un dels paisatges naturals més impressionants de Castella-la Manxa. Anirem, és clar, a la Ciutat Encantada. Al retorn a la ciutat, anem a explorar el riu Júcar fent una ruta de senderisme circular.
Al matí: Esmorzar i visita al Ventano del Diablo i la Ciudad Encantada
L’esmorzar és el menjar més important de qualsevol dia, per això, com ahir, esmorzem a l’hotel com si la nostra vida depengués d’això.
Després de consumir totes les proteïnes i carbohidrats que vam poder (i almenys tres cafès, que sóc de lent despertar), sortim al vestíbul de l’hotel a que ens vinguin a buscar per a la nostra excursió.
Si bé havíem llegit molt bones ressenyes de la empresa que organitza els tours a la Ciudad Encantada, no sabíem molt bé què esperar, especialment perquè tant l’aplicació del temps al meu mòbil com el cel d’aquell matí de març auguraven precipitacions.
El nostre guia, David, va arribar al punt de trobada més puntual que un rellotge suís i vam començar el viatge. Ple d’humor, dades curioses i informació útil, tots els meus dubtes es van dissipar en el trajecte entre Conca i el Ventano del Diablo. Vale, potser ens plou, però almenys m’ho passaré bé.
El Ventano del Diablo
El camí, la CM-2105 ens porta en tot moment al costat del curs del riu Júcar, les aigües del qual tenen un to entre el turquesa i l’esmeralda; un color que ressona més amb el Mediterrani balear que amb un riu de l’interior.
Després d’uns 20 minuts de carretera en la natura, arribem a Villalba de la Sierra, l’únic poble entre el Parc Natural de la Serranía de Cuenca i la capital provincial. Des d’allí ens endinsem al parc cap al mirador del ventano.
Aparquem al costat d’una pintoresca venda d’artesania i les vistes prometen.
La atracció principal de la parada està a una curta caminada des d’aquí. El Ventano del Diablo és un mirador natural en forma de cova (o cúpula d’arcs creuats) al costat de la hoz formada pel riu Júcar.
No cal dir que la falca del Júcar, el Ventano del Diablo i tot el parc natural són els principals destinacions de senderisme i turisme d’aventura i naturalesa a la província de Conca. És fàcil entendre el perquè. Durant la meva visita, veient l’aigua de lluny, al març i amb previsió de pluja no podia deixar de pensar a saltar a una d’aquestes basses.
Afortunadament, abans que els meus impulsos m’obliguessin a saltar a les gèlides aigües del Júcar, vaig sentir una trucada. Era hora de tornar a la furgoneta per anar a la Ciudad Encantada.
Ciudad Encantada
Vam arribar a la Ciutat Encantada després d’un curt recorregut. Durant el trajecte, el guia ens va demanar estar pendents dels costats de la carretera per si aconseguíem veure exemples de la fauna local; senglars, guineus o cèrvids. Els cérvols probablement intuïen que la nit anterior m’havia menjat un dels seus i ho van comunicar als altres animals, perquè no vam veure res.
Vam arribar a l’aparcament gran de la “ciutat” i vam tenir una mica de temps lliure mentre arribaven altres membres del grup que venien amb cotxe propi. El fred començava a notar-se, però no plovia.
Un cop vam arribar tots, vam accedir al recinte. Cal comentar que el tour de la Ciutat Encantada inclou el tiquet d’entrada i la visita guiada.
Nos rep la formació coneguda com el Tormo Alto, símbol del parc i el lloc de reunió en què el nostre guia ens explica l’origen geològic de la Ciutat Encantada.
La Ciutat Encantada és un lloc geològic i Paratge Natural d’Interès Nacional caracteritzat per les seves formacions rocoses producte de l’erosió del clima i l’aigua. Les curioses “roques” de la Ciutat Encantada són majoritàriament conglomerats kàrstics de calcària i dolomita que daten del període Cretaci, fa aproximadament 90 milions d’anys. Durant el període Cretaci, la mar de Thetis cobria bona part de la península Ibèrica i aquesta zona formava part del fons, ric en mineral dolomita. Després de milions d’anys, les sals derivades dels esquelets dels animals marins es sedimentaren i es transformaren en pedra calcaria. Al final del Cretaci, la zona emergí a la superfície i els dipòsits de calcària i dolomita quedaren a mercè del clima.
Afegeix milions d’anys més en què el clima i la pluja desgasten la calcària, que és més suau i porosa, i deixa al descobert la dolomita, que és molt més resistent. Com que la dolomita no està distribuïda de manera uniforme a la roca original, aquest desgast genera formes irregulars i capritxoses.
Des de sempre, les curioses formacions de Ciutat Encantada han despertat la imaginació dels seus visitants que, com qui busca formes en els núvols, han trobat en elles tot tipus de formes. Animals, objectes, edificis i fins a éssers humans, sembla que no hi ha pedra sense nom en aquest espectacular espai natural.
Formacions famoses de la Ciudad Encantada
Segons la previsió del temps a Conca, aquell dia s?esperaven precipitacions. Encara sort que no ens va ploure, ens va nevar!
La visita a la Ciutat Encantada i la seva natura també em van servir per practicar amb el mode macro del meu mòbil, amb el qual vaig poder capturar imatges de la petita flora (i fauna) del paratge.
El circuit de tres quilòmetres de la visita a la Ciutat Encantada dura aproximadament una hora i quaranta-cinc minuts, i té una dificultat baixa.
La visita es va passar súper ràpid i abans que tinguéssim temps de mirar el rellotge ja era hora de tornar. Vam pujar de nou a la furgoneta de tornada a la ciutat de Conca.
Al migdia: Dinar a Bar Restaurant Mirador Casas Colgadas
En entrar de nou a la ciutat, li vam demanar al guia que ens deixés al Barri del Castillo, a l’entrada de la Ciutat Alta. Teníem gana, i aquesta vegada volíem alguna cosa una mica més “casolana”, així que vam optar pel Restaurante Casas Colgadas (Calle Larga, 5), que serveix menús del dia en un ambient molt més informal que els restaurants on havíem dinat durant el nostre cap de setmana a Conca.
Demanem el morteruelo típic de Conca i, de segon, el braó rostit al seu suc.
La atenció va ser fenomenal, les porcions generoses i el menjar molt saborós. Just el que necessitàvem en aquell moment.
A la tarda: Sender del Castell a Junta de los Ríos
Con las pilas recargadas y la fuerza necesaria para
Amb les piles carregades i la força necessària per a l’última gran caminada del nostre viatge de dos dies a Conca, ens dirigim a les ruïnes del Castillo, a uns 50 metres del restaurant.
Des d’aquest punt surten diverses rutes de senderisme, tant urbanes com de natura. A nosaltres, que el dia anterior ho vam passar al costat de la hoz del Huécar, ens interessava veure avui la del Júcar.
La caminada, de 1.4 quilòmetres fins a la junta dels rius, té un desnivell d’uns 120 metres i una dificultat moderada (tot i que fer-la de baixada facilita les coses), a més d’una durada d’entre 45 minuts i una hora depenent del ritme i les parades per fer fotos, descansar i admirar la bellesa de Conca i la natura.
La primera part del camí, en la zona més elevada de la ciutat, és la més empinada i discorre per terraplenaments (alguns trams estan pavimentats) i esgraons.
Com no podia ser d’una altra manera, el desnivell de la ruta ofereix diversos miradors des d’on apreciar les aigües color maragda del riu Júcar.
Una vegada arribem al nivell del riu, el camí és bastant pla i discorre per passos peatonals amplis i ben senyalitzats al costat de la carretera. És en aquest tram en què es nota la bellesa del color del riu, especialment pel contrast amb els colors de l’hivern.
I des de aquesta perspectiva et adones que molts dels edificis al costat de la hoz del Júcar també són rascacielos i cases penjades.
En quel sent dret, el barri de Sant Antón es mostra els seus colorats cases.
Arribem al punt de desembocadura del riu Huécar, prop del pont de San Antón i donem un últim cop d’ull a la meravella que és la ciutat alta de Conca abans d’emprendre el retorn a l’hotel per buscar les maletes i anar a l’estació.
Conclusió
Doncs bé, aquest ha estat el nostre gran resum de les coses que veure a Conca en dos dies. Hem de dir que aquesta visita va ser creada sobre la base de l’experiència real d’un cap de setmana a Conca per part del seu editor, i que de ben segur hi haurà parts que t’agradarà canviar per fer la visita més teva. Aquestes són altres atraccions de Conca que podríeu afegir a la vostra visita si compteu amb una mica més de temps o voleu substituir alguna cosa del que s’ha esmentat anteriorment:
- Museu Paleontològic de Conca: Museu modern amb models de dinosaures, milers de fòssils i pantalles multimèdia informatives.
- Museu de Conca: Petit museu local amb col·leccions d’arqueologia, etnologia i Belles Arts.
- Fundació Antonio Pérez: Centre d’art contemporani en una església del segle XVI reunida pel poeta i artista Antonio Pérez.
- Museu Diocesà de Conca: Museu d’art sagrat amb obres d’El Greco i tapissos.
- Espai Torner: Centre d’art contemporani dedicat a l’artista Gustavo Torner.
- Museu de les Ciències de Castella La Manxa: Amb instal·lacions i exposicions interactives sobre ciència.
- Nacimiento del Río Cuervo: Monument Natural amb boscos i cascades.
