Les 11 obres imprescindibles a veure al Museu del Prado

Fundat el 1819, el Museu del Prado de Madrid s'ha guanyat la seva reputació com una de les pinacoteques més importants d'Espanya i del món. Aquesta prestigiosa institució acull una exquisida col·lecció de belles arts europees que abasta diversos segles, amb especial atenció a artistes espanyols com Velázquez, Goya i El Greco. Com a part crucial del patrimoni cultural espanyol, el Prado juga un paper vital en la conservació i promoció de les expressions artístiques de diverses èpoques i és una de les millors atraccions a veure a Madrid.

Famós per la seva extensa i meticulosament conservada col·lecció, el Prado acull més de 8.000 pintures i nombroses escultures, gravats i dibuixos que daten dels segles XII al XIX. Entre les seves obres mestres destaquen Les Menines de Diego Velázquez, El tres de maig del 1808 de Francisco Goya i El jardí de les delícies del Bosco. Amb cada visita a aquest emblemàtic museu, tindràs la inestimable oportunitat d'endinsar-te en obres mestres i artistes cèlebres.

El Museu del Prado, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, està situat al llarg del Passeig del Prado, al centre de Madrid . Per arribar a aquest emblemàtic destí en transport públic, agafa la línia 2 de metro fins a Banco de España o la línia 1 fins a Estación del Arte. Des de qualsevol de les dues estacions, hi ha un curt passeig fins a l'entrada del museu. Alternativament, nombroses línies d'autobús (9, 10, 14, 19, 27) també passen a prop del museu.

El Prado és una destinació imprescindible per a qualsevol que viatgi a Madrid. No obstant, la seva enorme col·lecció pot resultar aclaparadora. Fins i tot després de diverses visites, pot resultar difícil apreciar completament la gran varietat d'obres mestres exposades en aquesta prestigiosa pinacoteca. Per on començar?

Per ajudar-te a navegar per aquest impressionant museu, hem elaborat una llista amb les 11 peces imprescindibles del Prado.

Considerat un dels quadres més influents de tots els temps, Las Meninas és una pintura del 1656 de l'artista espanyol Diego Velázquez. Aquesta obra és significativa perquè ofereix una visió de la vida quotidiana a la cort real i mostra l'innovador ús que l'artista va fer de la perspectiva i la llum. En aquesta obra mestra, Velázquez presenta un retrat de grup en què apareix la jove princesa Margarita Teresa, envoltada de les seves dames de companyia i altres membres de la cort, mentre ell es retrata treballant en un llenç.

El Jardí de les Delícies és un tríptic pintat per l'artista holandès Hieronymus Bosch entre 1490-1510. L'obra representa la progressió de la innocència al pecat i al judici diví. Cada panell il·lustra diferents etapes: el Jardí de l'Edèn a l'esquerra, representacions d'activitats humanes pecaminoses al centre i l'Infern a la dreta. Aquesta obra és un exemple de la vívida imaginació i el detallat art del Bosco.

Les Tres Gràcies és un oli pintat pel pintor barroc flamenc Peter Paul Rubens al voltant de 1630-1635. Aquesta obra representa tres deesses mitològiques -Eufrosina, Talia i Aglaea- que representen la bellesa, l'encant i l'elegància. Rubens posa èmfasi en els seus voluptuosos cossos, que es van convertir en un tret icònic del seu estil artístic.

El 3 de maig de 1808 és un quadre de 1814 del mestre espanyol Francisco Goya que commemora la resistència espanyola contra les tropes de Napoleó durant la Guerra del Francès. Goya representa l'execució de civils espanyols per soldats francesos en una composició dramàtica, fent servir forts contrastos de llum i ombra. Aquesta poderosa representació emocional és considerada precursora de l'art modern.

El Descendiment, o Descens, de la Creu de Rogier van der Weyden és una obra mestra a l'oli sobre taula del segle XV, acabada cap al 1435. Procedent dels Països Baixos, aquesta obra exemplifica la intricada bellesa de l'art del Renaixement septentrional . Representa la baixada de Crist de la creu després de la crucifixió i capta tant l'emoció profunda com els detalls anatòmics precisos que només es podien trobar en obres tan notables d'aquella època.

Pintats entre 1798 i 1805, Las Majas és un conjunt de dues pintures de Goya: una amb roba (La Maja Vestida) i una altra nua (La Maja Desnuda). Aquestes obres mestres es reflecteixen mútuament en mida i composició, mostrant l'atrevit enfocament artístic de Goya durant la Il·lustració espanyola. Es creu que la dona és la Duquessa d'Alba o la Pepita Tudó, antiga amant de Manuel Godoy. Ambdues obres es consideren significatives dins del moviment romàntic i van obtenir un reconeixement més ampli després d'una disputa per la censura que no va fer sinó augmentar la seva fama.

Executada entre 1819 i 1823, aquesta inquietant escena pertany a la famosa sèrie de “Pintures negres” de Goya. Reflex d'una època més fosca de la seva vida i de la història d'Espanya, aquesta obra encarna el moviment del Romanticisme amb el seu tema inquietant -la figura mitològica de Saturn consumint el seu fill per evitar un enderrocament- representat vívidament amb tons ombrívols.

Acabat cap al 1600, aquest impressionant quadre barroc italià retrata la victòria del jove David sobre el gegant Goliat, que jeu derrotat a terra. L'intens ús que Caravaggio fa del clarobscur -el fort contrast entre la llum i la foscor- augmenta l'impacte emocional a l'espectador i posa en relleu l'habilitat suprema de l'artista per captar moments dramàtics.

Aquest cèlebre retrat va ser realitzat per l'artista venecià el 1548 per commemorar la victòria de l'emperador Carles V a la batalla de Mühlberg el 1547. L'obra mostra l'habilitat de Ticià per captar l'emoció i el moviment, alhora que exhibeix el poder i la magnanimitat de l'emperador, cosa que la converteix en una peça notable del període renaixentista italià.

Creat entre 1424 i 1430, durant els primers anys del Renaixement, aquest retaule representa el moment en què l'arcàngel Gabriel anuncia a la Mare de Déu que donarà a llum Jesucrist. El delicat ús del color i la llum il·lustra l'estil anterior de Fra Angelico, arrelat en les tradicions gòtiques, però que va començar a transicionar cap a l'humanisme i la perspectiva.

Pintada el 1547, aquesta obra mestra de l'escola veneciana de l'Alt Renaixementpresenta Jesús rentant els peus dels seus deixebles com un acte d'humilitat retratat a l'Evangeli de Joan. L'expert ús que fa Tintoretto de la il·luminació i els colors emfatitza la profunditat i el moviment, posant en relleu la seva innovadora tècnica que tendeix un pont entre els estils manierista i barroc.