El Museu Nacional d’Escultura és una important institució d’art espanyol. Situat a Valladolid, el MNE forma part dels Museus Estatals, un grup de setze museus gestionats directament pel Ministeri de Cultura.
Com és d’esperar, aquesta institució és un destí important per a entusiastes de l’art, en particular els interessats en l’art espanyol des de l’Edat Mitjana fins al segle XIX.
Les seves col·leccions estan repartides en tres edificis. El principal, el Colegio de San Gregorio (Calle Cadenas de San Gregorio 1), és un vistós exemple d’arquitectura gòtica isabelina. Presenta una impressionant façana decorada amb elaborades talles gòtiques i és l’espai principal d’exposició de les col·leccions medievals i renacentistes.
Davant, el Palacio de Villena (Calle Cadenas de San Gregorio 2) exhibeix exposicions temporals. Per la seva banda, La Casa del Sol (Palacio del Conde de Gondomar) alberga una impressionant col·lecció de còpies en guix i marbre d’obres d’art clàssiques.
Colegio de San Gregorio: Una obra mestra en si mateixa
El Colegio de San Gregorio va ser fundat el 1488 per Fra Alonso de Burgos, confessor dels Reis Catòlics. El seu principal objectiu era educar teòlegs dominics i futurs líders de l’Església.
L’arquitectura del palau es caracteritza pel seu estil gòtic tardà, sovint anomenat gòtic isabelí o plateresc. Construït entre 1488 i 1496, l’edifici presenta un disseny ornamental molt detallat. La façana exhibeix una elaborada decoració que inclou medallons, escuts d’armes i diverses figures simbòliques. Els detalls de pedra tallada cobreixen gairebé cada centímetre de l’entrada principal, convertint-la en un espectacle impressionant.
En travessar la gran entrada, no podràs evitar fixar-te en el detallat sostre adornat amb panells de fusta tallada. El pati ofereix un altre exemple de fines talles. Les seves galeries, sostingudes per esveltes columnes amb capitells decorats, projecten un aire d’elegància i grandesa històrica.
Més enllà de les seves característiques arquitectòniques, el Colegio destaca per diversos aspectes que contribueixen a la seva singularitat. A més d’albergar el Museo Nacional de Escultura des de 1933, ha sabut mantenir gran part de la seva essència històrica adaptant-se a les necessitats actuals. Les sales que en altres temps acollien debats acadèmics serveixen ara de galeries on s’exhibeix una rica col·lecció d’escultures que abasta diversos segles.
Més sobre Valladolid
Museu Nacional d’Escultura: La Col·lecció
El Museu Nacional d’Escultura exposa principalment obres que daten des de l’Edat Mitjana fins al segle XIX. Destaquen artistes com Juan de Juni, Alonso Berruguete o Gregorio Fernández. A més, alberga notables escultures de fusta policromada.
Els orígens de la col·lecció del MNE
Les col·leccions del Museu Nacional d’Escultura de Valladolid estan profundament lligades a les reformes polítiques i socials del segle XIX. La fundació del museu està estretament relacionada amb el procés conegut com les desamortitzacions, una sèrie d’actes legislatius iniciats pel govern espanyol per confiscar propietats de l’Església Catòlica i d’ordres religioses.
La desamortització va començar sota el regnat de Carles IV el 1798, però va cobrar un important impuls durant el Trienni Liberal (1820-1823) i de manera més generalitzada sota els governs de Juan Álvarez Mendizábal (1836) i Pascual Madoz (1855). L’objectiu principal d’aquestes lleis era reduir el deute públic mitjançant la subhasta d’aquestes propietats.
Com a resultat, molts monestirs, convents i altres edificis religiosos van ser abandonats o reutilitzats durant aquest període. Això va provocar una important redistribució d’obres d’art i objectes que havien romàs en aquestes institucions religioses durant segles. Obres d’art religiós, escultures, retaules i diversos elements del patrimoni eclesiàstic es van enfrontar a possibles danys o dispersió a causa de la manca de cures adequades o la negligència deliberada.
Com a mesura correctiva, el govern va decidir reunir i salvaguardar moltes d’aquestes obres d’art disperses en dipòsits estatals. Com a conseqüència, es van crear col·leccions centrals que van acabar convertint-se en museus.
El Museo Nacional de Escultura va reunir inicialment peces procedents de monestirs dissolts de Valladolid i altres províncies. Amb el temps, va ampliar la seva col·lecció mitjançant adquisicions, donacions i dipòsits.
Museu d’Escultura de Valladolid: El més destacat
El Museu Nacional de Escultura de Valladolid alberga algunes de les obres d’art més impressionants d’Espanya. Aquí tens deu obres mestres que no et pots perdre:
1. Sant Miquel vencent el diable, Pedro de Mena (1664)
Aquesta escultura barroca mostra a Sant Miquel com una figura triomfant que s’alça sobre el diable. Realitzada en fusta policromada, destaca per la seva poderosa expressió i els seus intrincats detalls, que representen l’eterna lluita entre el bé i el mal.
2. Magdalena penitent, Pedro de Mena (1664)
Aquesta escultura de fusta representa Maria Magdalena en un moment de profunda reflexió religiosa i dolor. La textura realista dels cabells i les vestidures, juntament amb l’expressió plorosa de la cara, evoquen una profunda empatia.
3. Santa Eulàlia Crucificada
Lluís Salvador Carmona, conegut pel seu estil detallista i emotiu, va crear l’escultura de Santa Eulàlia crucificada el 1763. L’obra representa el patiment i el martiri de Santa Eulàlia i capta la intensitat emocional característica de l’època barroca.
4. Retaule de San Benito el Real (1526-1532)
Realitzat per Alonso Berruguete, aquest retaule és un exemple impressionant de l’art renaixentista a Espanya. Representa nombroses escenes bíbliques amb dinamisme notable i intensitat emocional, característica de l’obra de Berruguete.
5. Estàtua de Sant Gregori (principis del segle XVII) de Juan de Juni
Coneguda pel seu realisme expressiu, la representació de Sant Gregori amb un llibre obert de Juan de Juni simbolitza la saviesa i l’erudició. Les mans detallades i el rostre de l’estàtua ressonen profundament amb l’espiritualitat contemplativa.
6. Pietat, Gregorio Fernández (1616-1619)
Aquesta commovedora representació de la Verge Maria bressolant el cos mort de Crist és una de les obres fonamentals de Fernández. L’expressió afligida però serena de la cara de Maria, juntament amb el cos sense vida de Crist, transmet una sensació de dolor i pèrdua profund.
7. Mare de Déu dels Dolors de Joan de Juni (segle XVI)
Aquesta escultura va ser realitzada per l’artista Juan de Juni al segle XVI. L’escultura representa Maria en un moment de profunda angoixa, amb les mans juntes i mirant cap amunt com si busqués el consol de la intervenció divina. Es considera una obra important perquè capta la crua emoció humana de manera profundament commovedora. Una dada curiosa és que Juni era coneguda per la seva habilitat per transmetre temes religiosos amb intenses expressions emocionals.
8. San Bruno, Manuel Pereira (1652)
Manuel Pereira va crear l’estàtua de San Bruno el 1652, exemplificant l’estil barroc. Sant Bruno apareix en actitud contemplativa, amb una calavera a la mà, símbol de mortalitat i penitència. Aquesta peça destaca pel seu minuciós treball artesanal i la representació realista de les textures, sobretot a les vestidures. L’estàtua mostra San Bruno en un moment de reflexió, recordant a l’espectador la naturalesa transitòria de la vida.
9. Sant Sebastià, Alonso Berruguete (1526-1532)
Esculpida per Alonso Berruguete entre 1526 i 1532, aquesta obra renaixentista representa Sant Sebastià lligat a un arbre, travessat per fletxes, però amb una expressió de serena acceptació del seu martiri. Coneguda per la composició dinàmica i la intensitat emocional, va tenir un paper important en l’establiment de la reputació de Berruguete com a mestre escultor.
10. Cap de Sant Pau, Juan Alonso Villabrille y Ron
Juan Alonso Villabrille y Ron, notable escultor espanyol del Barroc, és famós per les seves obres intricades i expressives. La seva obra, “Cap de Sant Pau”, exemplifica el seu mestratge a l’hora de captar l’intens fervor religiós i l’emoció a través de detallades expressions facials. Creada a finals del segle XVII o principis del XVIII, aquesta escultura reflecteix l’estil dramàtic característic de l’art barroc, que emfatitza el moviment, la tensió i l’ús dramàtic de la llum i l’ombra.
Palacio de Villena, MNE Valladolid
El Palau de Villena és conegut per les seves exposicions temporals. Durant la meva visita, hi havia una exposició sobre l’artista valencià Joaquín Sorolla. Entre els quadres exposats hi havia pintures inspirades en escultures i serenes escenes del jardí de la seva residència madrilenya. La pinzellada i els colors de Sorolla donaven vida a aquestes escenes d’una manera realment hipnòtica.
Una altra exposició digna de menció era la de pessebres napolitans. L’artesania emprada en la creació d’aquestes detallades escenes era increïble. Figures de terracota, elegantment vestides amb robes en miniatura, representen diverses escenes de les històries tradicionals del Naixement. La atenció al detall és impressionant, des de les expressions dels rostres de les figures fins a les intricades textures dels seus vestits.
Casa del Sol (Palacio del Conde de Gondomar)
El Museu Nacional d’Escultura de Valladolid alberga part de la seva col·lecció a la Casa del Sol, també coneguda com a Palacio del Conde de Gondomar. Aquesta col·lecció inclou còpies d’art clàssic en guix i marbre. Alguns exemples notables inclouen rèpliques d’escultures de renom com el Gal Moribund, l’Apol·lo Belvedere i el Grup de Laocoont.
Encara que no és tan impressionant com veure els famosos originals al Louvre o als Museus Vaticans, l’espai íntim ofereix una visió propera d’aquestes obres mestres (encara que siguin còpies).
Més sobre museus espanyols
MNE Valladolid: Informació útil per a la visita
El Museu Nacional d’Escultura de Valladolid té una meravellosa col·lecció d’art religiós des de l’Edat Mitjana fins al Barroc. Encara que l’art sagrat no és el meu favorit, vaig poder apreciar les obres impressionantment detallades del museu. El MNE es troba a l’interior d’un antic col·legi de l’època del Renaixement, cosa que afegeix una atmosfera interessant. Aquí teniu alguns consells per a la vostra visita a aquest Museu Nacional:
- Adreça: El Museo Nacional de Escultura de Valladolid es troba al carrer Cadenas de San Gregorio, 1, 47011 Valladolid, Espanya.
- Horari d’obertura: El museu obre de dimarts a dissabte de 10:00 a 14:00 i de 16:00 a 19:30 hores, i els diumenges i festius de 10:00 a 14:00 hores. Els dilluns roman tancat.
- Preus: El preu de l’entrada és de 3 €, amb possibles reduccions per a grups, estudiants i majors de 65 anys. L’entrada és gratuïta els dissabtes de 16:00 a 19:30 i els diumenges.
- Col·lecció: Situat en un complex de tres edificis històrics, entre els quals es troben el Colegio de San Gregorio, la Casa del Sol i el Palacio de Villena, tots a poca distància a peu. El complex museístic exhibeix una excepcional col·lecció d’escultures espanyoles des de l’època medieval fins al segle XIX.
- Durada de la visita: Per apreciar plenament les extenses col·leccions, es recomana dedicar almenys dues hores a la visita.
- Com arribar: El museu és fàcilment accessible en transport públic. Els autobusos 1, 6 o 10 paren a prop del museu. Si vens en viatge d’un dia des de Madrid o Castella, l’estació de Valladolid Campo Grande està a 20 minuts a peu o a un curt trajecte en taxi.
- Número de telèfon: +34 983 250 375.
- Llocs web: Museu Nacional d’Escultura de Valladolid | Pàgina oficial de turisme de Valladolid.
