Les places a Colòmbia —anomenades localment tant plazas com parques de manera intercanviable— formen part essencial del paisatge urbà i rural. Es troben al centre de gairebé totes les ciutats, pobles i fins i tot llogarets diminuts. Moltes d’aquestes places existeixen des de fa segles i, amb el temps, s’han convertit en alguns dels indrets més reconeixibles del país.
Curiositat Durant l’època colonial, els espanyols traçaven els seus assentaments seguint un pla en quadrícula amb una plaça central: la Plaza Mayor. Allà es concentrava el poder polític, religiós i social —amb l’església, l’ajuntament i les cases més influents al voltant. Després de la independència, moltes d’aquestes places històriques de Colòmbia van passar a anomenar-se Plaza Bolívar.
D’altres places colombianes són espais moderns i plens de vida: amb músics de carrer, paradetes de cafè, fires d’artesania i mercats els caps de setmana. Algunes són petites, però destaquen per la seva ubicació o per les vistes que ofereixen. Tant si són colonials com més modernes, aquestes són 21 de les places més boniques de Colòmbia.
1. Plaza de la Aduana i Plaza del Reloj
Tot i que tècnicament són places diferents, la Plaza de la Aduana i la Plaza del Reloj s’uneixen en un únic espai públic continu tot just creuar la muralla del nucli antic de Cartagena, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO. La més àmplia, la Plaza de la Aduana, va ser durant segles el principal centre administratiu i comercial de la ciutat. Està envoltada d’elegants edificis colonials, entre ells l’antiga Casa de la Real Aduana i la que es creu que va ser la residència de Pedro de Heredia, fundador de la ciutat. En època colonial, aquí s’hi anunciaven lleis i s’hi feien subhastes d’esclaus. Avui dia, petites plaques commemoratives recorden aquest passat fosc.
A pocs passos al sud-oest s’obre la Plaza del Reloj (també anomenada Plaza del Portal), presidida per l’emblemàtica Torre del Reloj, porta d’accés a la ciutat emmurallada i un dels icones més fotografiats de Cartagena. Aquesta plaça fa de nexe entre el Centre Històric i Getsemaní, i sempre bull d’activitat: venedors ambulants, artistes de carrer i paradetes de menjar omplen l’espai a totes hores. Tot i que és més petita i menys solemne que la Plaza de la Aduana, la Plaza del Reloj actua com a vestíbul social i comercial del centre històric.
Curiositat: Tot i el seu nom, la Torre del Reloj no va tenir rellotge fins ben entrat el segle XX. El mecanisme actual va ser fabricat a Suïssa i no es va instal·lar fins dècades després de la seva restauració a la dècada de 1880. Originalment, la torre servia simplement com a porta fortificada d’accés a la ciutat.
2. Plaza de Bolívar
Bogotà
Situada al centre de Bogotá, la Plaza de Bolívar no és només la més important de la capital, sinó també una de les més emblemàtiques del país. Dibuixada al segle XVI, ha estat sempre l’epicentre polític i simbòlic de Colòmbia. Hi han tingut lloc des de processons colonials fins a cerimònies d’investidura presidencials i manifestacions històriques.
Rodejada per imponents edificis institucionals, la plaça està flanquejada per la Catedral Primada de Colombia, el Capitolio Nacional (seu del Congrés), el Palacio Liévano (ajuntament de Bogotá) i el Palacio de Justicia. Al centre s’hi alça una estàtua de Simón Bolívar, erigida el 1846: va ser el primer monument públic dedicat al Libertador de tota l’Amèrica Llatina. Avui continua sent un punt de trobada clau en la vida cívica i política de la ciutat… a més de llar permanent d’una sorollosa comunitat de coloms.
Curiositat: En una cantonada de la plaça hi ha la Casa del Florero, avui seu del Museo de la Independencia. Allà va tenir lloc l’any 1810 la famosa “Disputa del Jarrón,” un enfrontament entre criolls i un comerciant espanyol que, segons la tradició, va encendre l’espurna de la revolta del 20 de juliol i va marcar l’inici del procés d’independència de Colòmbia.
3. Plaza Mayor
Villa de Leyva, Boyacà
Amb la seva enorme esplanada empedrada, la Plaza Mayor de Villa de Leyva és una de les places més grans de Colòmbia i, sens dubte, una de les més evocadores. Amb uns 14.000 metres quadrats, va ser dissenyada al segle XVI a gran escala per acollir exercicis militars, festes i processons religioses.
Envoltada d’edificis colonials emblanquinats i emmarcada per suaus turons, la plaça està presidida per la Iglesia Parroquial de Nuestra Señora del Rosario, construïda el 1604. La resta de l’espai l’ocupen botigues d’artesania, hotels i cafeteries que conserven l’estil colonial del municipi. La seva mida, juntament amb l’absència d’arbres o bancs, li dona un aire solemne i diàfan, especialment impactant al capvespre o durant esdeveniments com el Festival de Luces al desembre. Tot el nucli històric, inclosa la plaça, ha estat declarat Bé d’Interès Cultural de la Nació, la màxima distinció patrimonial de Colòmbia.
4. Plaza de Botero
Situada al centre de Medellín, la Plaza de Botero és una reinterpretació moderna del concepte de plaça pública. El seu gran atractiu és la col·lecció a l’aire lliure d’escultures de l’artista colombià Fernando Botero, amb figures humanes i animals de formes arrodonides i proporcions exagerades.
Curiositat: També coneguda com a Parque de Botero, aquesta plaça reuneix 23 escultures de bronze de grans dimensions donades pel mateix artista a principis dels anys 2000. Famos per l’estil inconfusible —conegut com a “boterisme”— Botero és un dels creadors més influents de l’Amèrica Llatina.
La plaça es troba al costat del Museo de Antioquia i del Palacio de la Cultura Rafael Uribe Uribe, un edifici llaminer amb influències gòtiques i art déco. És un lloc molt popular tant per als turistes com per als locals, no només per les escultures, sinó també pel seu ambient, les actuacions de carrer i l’entorn fotogènic.
5. Parque de los Novios
Tot i que el Parque Bolívar és la plaça oficial i més solemne de Santa Marta, en aquesta guia ens quedem amb l’encantador i animat Parque de los Novios, també conegut com a Parque Santander. Més enllà del seu nom romàntic, és un dels espais públics més vius i estimats de la ciutat. I sent sincers, amb tantes places dedicades a Bolívar, ja tocava un respir.
Situat al centre històric i envoltat de cases colonials restaurades que avui acullen restaurants, bars i cafeteries, aquest parc es va popularitzar com a lloc de trobada entre parelles a principis del segle XX. L’estructura més destacada és el Templete, un petit pavelló d’estil neoclàssic que li dona un aire europeu i el converteix en un dels racons més romàntics de Santa Marta, especialment al capvespre.
Curiositat: El templet del parc era originalment un quiosc de música on petites orquestres tocaven els caps de setmana i dies festius.
6. Parque Caldas
Popayán, Cauca
Situat al cor de Popayán, una de les ciutats amb més història i coherència arquitectònica de Colòmbia, el Parque Caldas és la seva plaça principal i un emblema de l’anomenada “Ciudad Blanca”. Envoltat d’edificis colonials emblanquinats, rep el seu nom oficial en honor al pròcer independentista Camilo Torres Tenorio.
La plaça està flanquejada per edificis emblemàtics com la Catedral Basílica de Nuestra Señora de la Asunción, el Palacio Arzobispal i l’Ajuntament. Els seus jardins, arbres madurs i bancs a l’ombra la converteixen en un lloc habitual de trobada entre veïns, estudiants i turistes. Durant la Setmana Santa, el parc és protagonista d’una de les processons més importants d’Amèrica Llatina. Tot el centre històric, inclosa la plaça, està declarat Bé d’Interès Cultural.
7. Plaza de San Pedro Claver
Cartagena de Indias
Al bell mig del centre emmurallat de Cartagena, la Plaza de San Pedro Claver és un dels espais més serens i fotogènics de la ciutat. Presideix la plaça la Iglesia de San Pedro Claver, construïda al segle XVII i dedicada al sacerdot jesuïta que va dedicar la seva vida a defensar els esclaus africans que arribaven al port.
Més tranquil·la que altres places cartageneres, està envoltada de terrasses elegants i museus com el Museo de Arte Moderno. La seva ubicació estratègica entre la catedral i el port la converteix en una parada obligatòria per a qui fa visites guiades pel centre històric.
Curiositat: San Pedro Claver està enterrat sota l’altar de l’església. Les seves restes momificades encara es poden veure avui en dia dins d’una urna de vidre al temple.
8. Plazoleta Chorro de Quevedo
Bogotà
Segons la tradició, aquí va ser on Gonzalo Jiménez de Quesada va fundar Bogotá l’any 1538. Avui és una plaça petita i bohèmia al cor de La Candelaria, el barri històric de Bogotá. Envoltada d’edificis colonials i murals de colors, és un dels llocs preferits per estudiants, artistes de carrer i viatgers que fan recorreguts a peu.
La plaça compta amb una petita capella, la Hermosa de San Miguel, i està plena de cafeteries i bars de cervesa artesanal. Potser és més petita i informal que altres places d’aquesta llista, però està carregada de caràcter i història.
9. Parque Principal
Zipaquirá, Cundinamarca
El Parque Principal de Zipaquirá és el cor d’una de les ciutats colonials més antigues de Colòmbia, coneguda avui dia per la Catedral de Sal, situada als voltants. La plaça està emmarcada per edificis ben conservats dels segles XVIII i XIX i dominada per la imponent Catedral Diocesana de Zipaquirá, acabada l’any 1916.
A diferència d’altres places, aquesta manté un marcat caràcter local. A les tardes, les famílies s’hi reuneixen i els venedors de gelats envolten els bancs. A la plaça també hi ha una estàtua de l’heroi de la independència Antonio Nariño, que va ser alcalde de la ciutat.
10. Parque Gran Colombiano
Villa del Rosario, Norte de Santander
Aquesta plaça, situada als afores de Cúcuta, a la petita localitat de Villa del Rosario, és un dels llocs més importants de la història de la independència de Colòmbia. Va ser aquí, l’any 1821, on el Congreso de Cúcuta va redactar la constitució de la Gran Colombia, l’efímera unió de Nueva Granada, Veneçuela, Equador i Panamà.
La plaça forma part d’un parc històric més ampli que inclou les ruïnes del Templo Histórico, la Casa de Santander (lloc de naixement del general Francisco de Paula Santander) i diversos monuments commemoratius de l’assemblea constituent. Tot i ser modesta en mida, la seva importància històrica és incomparable.
11. Parque de Bolívar
Tunja, Boyacá
Situada al centre històric de Tunja, aquesta plaça és una de les que es troba a més altitud entre les capitals de departament colombianes. Els seus orígens es remunten a principis del segle XVI i està envoltada per una de les arquitectures colonials més ben conservades dels Andes.
Edificis com la Casa del Fundador Gonzalo Suárez Rendón, la Catedral Basílica Metropolitana Santiago de Tunja i diverses façanes de l’època republicana donen a la plaça un aire formal i històric. L’estàtua de Bolívar al centre reflecteix el paper de la ciutat en la independència i la seva importància cultural continuada a Boyacá.
12. Parque Principal
Salento, Quindío
La plaça central de Salento és compacta, acolorida i plena de moviment. És el principal punt de sortida dels jeeps tradicionals que porten els visitants al Valle del Cocora, per la qual cosa és una parada obligada per a tothom qui vulgui accedir a la reserva natural. També actua com a centre neuràlgic del turisme regional. La plaça està envoltada d’edificis pintats amb colors vius, botigues de records i cafeteries a l’aire lliure, i pren vida especialment al capvespre.
La plaça també acull la Iglesia Nuestra Señora del Carmen, reconstruïda després del terratrèmol de 1999. Des d’una de les seves cantonades, l’escala del Mirador Alto de la Cruz ofereix vistes panoràmiques de la campinya del Quindío.
13. Plaza de Caicedo
Cali, Valle del Cauca
La plaça principal de Cali porta el nom de Joaquín de Caicedo y Cuero, figura clau del moviment independentista de Colòmbia. Situada al centre històric de la ciutat, marca la separació entre la part antiga i la moderna. La plaça està flanquejada per imponents palmeres reials, que li donen un aspecte diferent del de les places colonials més tradicionals.
La plaça està envoltada de monuments importants com la Catedral de San Pedro, l’Edificio Otero, d’inspiració francesa, i diverses entitats financeres. És un dels principals punts de trobada de Cali i sol estar plena de vianants, venedors i les característiques colomes de la ciutat. Tot i que no és tan pintoresca com altres places d’aquesta llista, la seva ubicació i valor històric la converteixen en una de les més emblemàtiques del sud-oest de Colòmbia.
14. Parque de Bolívar
Santa Marta
Tot i que el Parque de los Novios és la plaça més pintoresca de Santa Marta, no podíem parlar de les places més boniques de Colòmbia sense incloure-hi la Plaza Bolívar de Santa Marta. Situada a poques illes del mar Carib, aquesta plaça arbrada té arrels històriques profundes. Antigament va ser la plaça principal de la ciutat, però avui dia és un parc tranquil envoltat de museus i edificis governamentals. Al centre s’alça una estàtua eqüestre de Simón Bolívar.
La plaça està delimitada per la Casa de la Aduana, avui seu del Museo del Oro Tayrona, i la Biblioteca Arquidiocesana, a més d’altres edificis tradicionals restaurats com el Palacio de la Gobernación.
Curiositat: Tot i que l’estàtua de Bolívar és imponent, no és del tot fidel des del punt de vista iconogràfic: encara que Bolívar va morir al llit, el seu cavall hi apareix encabritat sobre les potes del darrere, una postura reservada tradicionalment als herois caiguts en combat.
15. Plaza de San Nicolás
Barranquilla
Situada al cor del nucli antic de Barranquilla, la Plaza de San Nicolás va ser en el seu moment la plaça principal de la ciutat. Després d’anys d’abandonament, va ser objecte d’una important restauració i ha ressorgit com un espai públic vibrant. La plaça està presidida per la Iglesia de San Nicolás de Tolentino, una de les més antigues de Barranquilla i un exemple impressionant d’arquitectura neogòtica.
Avui dia, la plaça està envoltada d’edificis en tons pastel i petits comerços, amb nombrosos bancs i arbres que ofereixen ombra. La seva revitalització ha contribuït a tornar a posar el focus en el centre històric de Barranquilla i dona suport als esforços per preservar el que queda del seu patrimoni colonial i republicà.
16. Altar de la Patria
Santa Marta
Situat dins del recinte de la Quinta de San Pedro Alejandrino, l’Altar de la Patria és una solemne plaza envoltada de monuments dedicada a Simón Bolívar, que hi va morir el 1830. Tot i que no és una plaça tradicional, té una importància nacional com a espai commemoratiu. L’altar i la plaça formen part d’un ampli parc històric que inclou l’hacienda colonial on Bolívar va passar els seus darrers dies.
La plaça està flanquejada per palmeres i una columnata neoclàssica, amb una flama eterna i un bust de Bolívar al centre. És alhora una atracció turística i un lloc cerimonial, especialment durant les festivitats nacionals.
17. Plaza de la Libertad
Rionegro, Antioquia
Aquesta plaça de Rionegro, als afores de Medellín, va tenir un paper clau en la història republicana de Colòmbia. Aquí es va signar l’any 1863 la Constitución de Rionegro, que establí les bases d’una nova república de caràcter federalista. La plaça està envoltada d’edificis d’estil colonial i presidida per la Catedral de San Nicolás el Magno.
Tot i ser més tranquil·la que altres llocs turístics, la Plaza de la Libertad té un fort valor simbòlic i es conserva en molt bon estat. Prop del seu centre s’alça una estàtua de José María Córdova, en homenatge al pròcer independentista nascut en aquesta regió.
18. Parque de los Pies Descalzos
Medellín
Tot i que aquesta llista de les places més boniques de Colòmbia inclou sobretot espais destacats per la seva importància històrica o artística, el Parque de los Pies Descalzos de Medellín ofereix un tipus de bellesa diferent. Construïda a finals dels anys noranta com a part dels projectes de renovació urbana de la ciutat, aquesta plaça és més aviat un espai públic interactiu que no pas una plaça tradicional.
El seu nom, “Parque de los Pies Descalzos”, reflecteix la seva essència: convidar la gent a descalçar-se, baixar el ritme i tornar a connectar amb la natura. Molt popular entre famílies, l’espai inclou zones temàtiques amb sorra, aigua i bambú.
La plaça es troba al costat del Museo del Agua EPM, un museu científic que explora el paper de l’aigua a la natura, les ciutats i la vida quotidiana mitjançant exposicions interactives.
Curiositat: El bosquet de bambú que envolta el parc es va dissenyar seguint la filosofia zen, amb l’objectiu d’evocar calma i afavorir l’atenció plena enmig del ritme frenètic de la ciutat.
19. Parque Principal
Barichara, Santander
Sovint considerada la ciutat més bonica de Colòmbia, la plaça principal de Barichara fa honor a la seva fama. Envoltada de carrers empedrats i edificis d’adob amb teulades de teula, la plaça és un exemple d’arquitectura colonial molt ben conservada. Està presidida per la Catedral de la Inmaculada Concepción, construïda amb pedra d’un to ocre que resplendeix durant el capvespre.
Els arbres i bancs a l’ombra ofereixen una pausa tranquil·la després de recórrer els carrers costeruts. Sovint s’hi instal·len artesans i parades de menjar als voltants, i la plaça també es converteix en escenari d’actes culturals i festivitats religioses al llarg de l’any.
20. Parque Principal Águeda Gallardo
Pamplona, Norte de Santander
Aquesta plaça, que porta el nom d’una destacada educadora i activista política del segle XIX, es troba al centre de Pamplona, als Andes Orientals. Coneguda per la seva vida acadèmica i arquitectura colonial, la plaça principal de la ciutat és un punt de trobada ombrejat envoltat d’esglésies, la Casa Águeda Gallardo i la Catedral de Santa Clara.
La plaça s’omple especialment durant els actes universitaris i la Setmana Santa, quan Pamplona acull una de les celebracions més importants de la regió. La seva combinació d’edificis històrics i vitalitat cívica la converteix en un punt de referència clau del departament de Norte de Santander.
21. Plaza de Lourdes
Bogotá
Situada al barri de Chapinero, la Plaza de Lourdes gira al voltant de la Basílica Santuario de Nuestra Señora de Lourdes, un dels exemples més impressionants d’arquitectura neogòtica de Bogotà. Les agulles de l’església i el detallat treball en pedra dominen l’espai, oferint un contrast dramàtic amb l’energia quotidiana del barri que l’envolta.
La plaça és compacta però animada, envoltada d’arbres, edificis de mitjana alçada i un flux constant de vianants. És un punt de trobada habitual per als veïns i sovint acull actes a l’aire lliure, mítings polítics i espectacles de carrer. Malgrat el seu bullici urbà, la plaça continua molt arrelada a la vida quotidiana del barri: la gent s’hi reuneix per xerrar a la tarda, prendre alguna cosa en les parades properes o gaudir d’una estona tranquil·la en un banc.
Curiositat: L’església neogòtica actual es va acabar de construir el 1935, substituint versions anteriors de finals del segle XIX. Continua sent una de les poques esglésies de Bogotà construïdes íntegrament en aquest estil arquitectònic.
