L’art sempre ha estat a l’avantguarda de la rebel·lia, tocant temes sensibles i incomodant els que exerceixen el poder, cosa que sovint resulta en censura pròpia o imposada. Quan l’opinió pública topa amb la creació artística, sorgeix el dilema de cultura versus censura i la llibertat d’expressió. Un lloc fascinant on s’analitza i se celebra aquest conflicte és el Museu de l’Art Prohibit, una institució dedicada a mostrar obres mestres prohibides al llarg de la història pel seu contingut provocatiu o missatges subversius.
Si no creiem en la llibertat d’expressió de la gent que menyspreem, és que no hi creiem en absolut
El Museu de l’Art Prohibit de Barcelona és un espai d’art intrigant i poc convencional que exhibeix obres considerades controvertides o provocadores.
El museu es troba a la magnífica Casa Garriga Nogues (Diputació, 250, 08007, Barcelona). Aquest edifici de principis del segle XX, a l’Eixample de Barcelona, va ser dissenyat pel famós arquitecte català Enric Sagnier. L’edifici és un exemple excel·lent de l’estil modernista de Sagnier. Forma part del Quadrat d’Or de Barcelona, una zona coneguda per la seva concentració d’edificis modernistes.
El més destacat de la col·lecció del Museu d’Art Prohibit
1. Amb Flores a María de Charo Corrales
“Amb Flores a María”, obra de l’artista espanyola Charo Corrales, ofereix una representació poc convencional i provocativa de la Verge Maria. A diferència de les representacions tradicionals, Corrals presenta la Mare de Déu d’una manera que es pot percebre com a sexualment suggeridora. Aquesta atrevida representació ha suscitat intensos debats, desafiant les normes socials i la iconografia religiosa. La polèmica es va intensificar quan l’obra va ser objecte d’actes vandàlics que van deixar un tall al llenç.
2. Shark de David Cerny
Aquesta escultura de l?artista txec David Cerny representa Saddam Hussein, expresident de l?Iraq, en roba interior i amb les mans lligades al?esquena, flotant en un tanc d?aigua. La polèmica sorgeix per la seva representació de Hussein, una figura controvertida a la política mundial. La representació de Hussein en roba interior i en una posició de vulnerabilitat podria considerar-se una crítica al seu règim, però també una violació de la seva dignitat personal, sobretot perquè encara era viu quan es va fer l’obra. L’obra va ser prohibida a Bèlgica pel seu caràcter provocatiu.
3. Forever Franco de Eugenio Merino
Forever Franco és una escultura de l’artista espanyol Eugenio Merino. Representa Francisco Franco dret en una nevera de Coca-Cola. Aquesta obra forma part de la col·lecció del Museu de l´Art Prohibit de Barcelona. L’obra va provocar una demanda contra l’artista pel seu caràcter provocador.
4. McJesus per Jani Leinonen
“McJesus”, escultura de l’artista finlandès Jani Leinonen, presenta una provocativa juxtaposició d’imatges comercials i religioses en representar la icònica mascota de McDonald’s, Ronald McDonald, en una posició de crucifixió. Aquesta obra d’art va suscitar un gran debat en oferir una crítica del consumisme i la idolatria a la societat contemporània. Tot i això, el seu controvertit ús del simbolisme religiós també va incitar protestes.
5. La Revolución per Fabián Cháirez
Zapata Queer”, també coneguda com “La Revolució”, és una polèmica obra de Fabián Cháirez que ofereix una representació poc convencional de l’heroi de la Revolució Mexicana Emiliano Zapata. L’obra representa Zapata feminitzat, amb talons alts i un barret rosa, desafiant les normes tradicionals i explorant la identitat queer dins de la història mexicana. Tot i les nombroses crítiques i peticions de retirada de l’obra, aquesta segueix exposada com a testimoni de la llibertat d’expressió artística i la visibilitat de la comunitat LGBTQ+.
6. Sense títol per Keith Haring
L’obra “Sense títol” de Keith Haring, del 1982, es pot considerar un poderós comentari sobre l’alliberament sexual i la seguretat dins de la comunitat gai. La representació del sexe gai a l’obra representa un retrat sense complexos de l’amor LGBTQ+. L’obra de Haring, famosa per la seva exploració de la identitat, l’amor i la justícia social, va servir no només com a expressió personal, sinó també com a defensa dels temes que el preocupaven.
7. Raphaël et la Fornarina. VII: Le Pape est là, assist per Pablo Picasso
L’obra de Pau Picasso “Raphaël et la Fornarina. VII: Le Pape est là, assis” és coneguda pels seus temes explícits i provocatius. Creada el 1968, es pot veure com un comentari directe i inequívoc sobre les figures d’autoritat, en aquest cas, el Papa, amb explícites connotacions sexuals. Aquesta obra mostra l’audàcia de Picasso en desafiar les normes socials i utilitzar el seu art com a vehicle de crítica i comentari.
8. Not Dressed For Conquest per Ines Doujak
Not Dressed For Conquest és una obra d’art explícitament provocativa d’Ines Doujak, que representa l’antic rei espanyol Joan Carles I sent sodomitzat. La decisió de censurar aquesta obra del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) va donar lloc a una polèmica ia l’acomiadament de dos comissaris el 2015. Des de llavors, l’obra ha seguit suscitant debats a causa del seu contingut explícit.
9. Crist en un avió de combat per León Ferrari
“Crist en un avió de combat nord-americà” és una obra d’art polític de l’artista argentí León Ferrari, que representa Crist crucificat a les ales d’un avió de combat nord-americà. Creada el 1965, l’obra pretén criticar la imbricació de religió i guerra. Tot i el seu caràcter controvertit que ha donat lloc a casos de censura, l’obra segueix suscitant importants debats sobre la intersecció entre religió, política i art.
10. Mao Tse Tung per Andy Warhol
L’obra d’Andy Warhol amb Mao Tse Tung, també conegut com a Mao Zedong, és una de les seves obres més famoses i controvertides. Entre 1972 i 1973, Warhol va realitzar 199 serigrafies de Mao en cinc escales. Aquests retrats de Mao es consideren unes de les primeres obres explícitament polítiques de Warhol. Les obres comenten la naturalesa dels mitjans de comunicació controlats per l’Estat en unir-los amb el llenguatge visual de la publicitat occidental, fent una declaració clara sobre la propaganda i la influència psicològica.
