Vivint a Madrid, he visitat el jardí històric El Capricho en nombroses ocasions. Encara que no és tan famós com El Retiro, és igual de bonic. I el que és més important, té una història que frega el disbarat.
El parc té una superfície d’unes 14 hectàrees i està situat al barri d’Alameda de Osuna, a prop de Barajas. Encara que va ser construït al segle XVIII, no es va obrir al públic fins al 1974. Aquest lloc històric inclou una sèrie de jardins de diferents estils de disseny europeu. En recórrer-lo, trobareu jardins francesos, anglesos i italians.
Jardí El Capricho: Una mica d’historia
La història del Parc comença al 1784 quan la Duquessa de Osuna, María Josefa Pimentel, va adquirir els terrenys.
Es rumoreja que Doña María Josefa era una persona força excèntrica, disposada a fer qualsevol cosa per mantenir entretinguts als membres de la cort. Tant és així, que va arribar fins i tot a adquirir aquests terrenys a les afores de Madrid amb l’únic propòsit de construir una mena de Disneylandia pels aristòcrates de l’època. La finca es convertiria en un parc privat amb un ús tan trivial que es va batejar “El Capricho”.
En aquella època, els grans jardins com els de Versalles estaven de moda. Però a diferència de Versalles, dissenyat un segle abans, el gust i els interessos de les dames nobles de finals del segle XVIII se centraven, en lloc de en l’opulència, en llocs teatrals on poder divertir-se fent-se passar per camperoles, ermitanes o jardineres.
Al llarg dels anys, diversos arquitectes i paisatgistes van contribuir al disseny d’El Capricho, cadascun aportant el seu estil alhora que mantenien l’estil de paisatge romàntic preferit per la Duquessa. Artistes com Pablo Boutelou l’any 1784 i Jean-Baptiste Mulot, jardiner francès que va treballar per a la reina Maria Antonieta, van jugar un paper important des del principi.
La construcció del parc va continuar fins a 1839, fins i tot després de la mort de la duquessa l’any 1834. Ocupa unes 14 hectàrees i està estructurat en tres parts ben diferenciades: el parterre francès, el jardí paisatgista anglès i el giardino italiano.
Durant la Guerra Civil (1936-1939), El Capricho va ser utilitzat com a base militar; mostra d’això són els búnkers i refugis construïts en els seus terrenys que van servir de defensa contra els atacs aeris del bàndol Nacional i els seus aliats alemanys i italians.
Després de dècades de propietat privada, el parc d’El Capricho va ser obert al públic per l’Ajuntament de Madrid, que l’havia comprat el 1974.
Una Visita al Jardí Històric El Capricho
Just abans de l’entrada principal, trobaràs una plaça rodona, que antigament s’utilitzava per celebrar corrides de toros.
Darrere la porta, es camina pel Paseo de los Duelistas, anomenat així per les dues estàtues que es troben una davant de l’altra, fins arribar a la Plaza de los Emperadores, que està decorada amb les escultures de dotze líders romans i coronada per una bella exedra amb esfinxs.
A la dreta, en el nivell inferior del parc, hi ha un gran laberint, un element bàsic dels jardins romàntics. Aquest laberint, construït amb densos setos, és una atracció divertida del parc.
El gran passeig continua fins a arribar al Palacio de los Duques, un edifici elegant que va pertànyer als Ducs d’Osuna, una de les famílies nobles més importants d’Espanya en el seu moment. El Palacio de los Duques de Osuna, parcialment restaurat però tancat al públic, està envoltat de jardins perfectament cuidats i belles fonts.
Les escenes dramàtiques d’imitació, típiques del Romanticisme, combinen elements arquitectònics amb la vegetació exuberant del parc.
Una de les característiques poc comunes d’El Capricho és que compta amb el seu propi apiari (colmener de abelles). Aquí, els membres de la Cort podien tenir les seves pròpies colmenes per a la producció de mel.
També hi ha una fortalesa. “El Fortín” està rodejada per un fossat amb aigua i restes del que van ser ponts llevadissos. Originalment, fins i tot tenia munys de mida real vestits de soldats espanyols als seus baluards.
El llac central del parc té una font, un pont de ferro, un petit port i un canal d’estil venecià que porta al menjador. Des del moll del menjador, les dames de l’alta societat podien pujar a barques petites que, de forma molt dramàtica, les portaven a través del canal fins al Gran Saló de Ball (al costat nord del parc). Un sopar amb magnificència.
Una gran escultura d’un porc senglar els rebia en arribar. El Saló de Ball té terra octogonal i està decorat amb frescos.
Caminant cap a la sortida, ens topem amb altres decorats teatrals, com un castell en ruïnes i una petita església (que inclou un altar consagrat).
Una mica més enllà es troba el bell Templo de Baco, una estructura ovalada de marbre amb una estàtua del déu romà. Potser sigui l’element més destacat del parc.
L’última atracció d’aquest estrany parc temàtic és la Casa del Campesino, o Casa Vieja, un típic edifici rural amb el seu propi hort.
La Casa Vella oferia a les dames de la noblesa l’oportunitat perfecta per a jugar a ser pobres, cuidar dels jardins i cultivar hortalizes, almenys durant unes hores. Com et podràs imaginar, l’enorme terreny d’El Capricho estaba atesa per un personal de desenes de servents.
Així que surts del parc pensant en la ironia de ser una persona noble a l’Espanya de finals del segle XVIII i no voler res més que entretenir-te fent activitats de pobres.
Més dades d’interès i curiositats del Jardí El Capricho
Els diners que van permetre construir El Capricho i mantenir la seva grandesa provenien dels nombrosos títols i terres que posseïen els Osuna. El seu poder financer estava estretament lligat als ingressos agrícoles.
Els Ducs no vivien permanentment a El Capricho, sinó que l’utilitzaven per a trobades socials i esdeveniments.
La propietat del parc va canviar de mans el 1896, quan la família Osuna no va poder seguir mantenint-lo per problemes econòmics. El Capricho va ser llavors adquirit pels Bauer, una família de banquers jueus.
Durant la Guerra Civil espanyola, el parc es va convertir en quartel general de l’Exèrcit Republicà. Encara existeix una xarxa de búnquers i refugis antiaeris sota els jardins, la porta principal i alguns dels seus respiradors encara són visibles.
La duquessa d’Osuna va ser una de les grans impulsores de la pintura de Goya, i algunes de les seves obres més famoses, com “Les quatre estacions”, “El gronxador” o “Esmorzar campestre”, van ser pintades en el parc.
Jardín Histórico El Capricho: Informació útil per a una visita
- Adreça: Paseo de la Alameda de Osuna, s/n
- Número de telèfon: (+34) 91 588 01 14
- Estació de metro més propera: El Capricho (L5)
- Autobusos: 101, 105, 151
- Horaris d’obertura:
- Hivern (d’octubre a març): Dissabtes, diumenges i festius de 09:00 a 18:30.
- Estiu (d’abril a setembre): Dissabtes, diumenges i festius de 09:00 a 21:00 h.
- Tancat: 1 de gener i 25 de desembre.
- Preu: Gratuït.
