El Parque Nacional de Monfragüe és un indret imperdible a Espanya per a qualsevol persona amant de la natura, així que, naturalment (permet el joc de paraules), feia temps que el tenia al punt de mira. Tot i que ja coneixia la seva fama com a paradís per a l’observació d’ocells, el parc —inclosa la Reserva de la Biosfera de Monfragüe— ofereix molt més del que sembla. En aquest article comparteixo la meva experiència visitant el parc, amb un itinerari de tres dies per Monfragüe amb parades imprescindibles i consells útils. També t’explicaré on vaig fer un dels millors àpats de la meva vida, sense exagerar.
Parc Nacional de Monfragüe: Ruta de 3 dies
1. Dia 1: Centre de Visitants Nord, Tomba de la Princesa i vistes
El primer punt de trobada d’aquest blog trip va ser Malpartida de Plasencia, un poblet encantador de la província de Cáceres, a la comunitat autònoma d’Extremadura, situada al sud-oest d’Espanya. Des del principi em feia especial il·lusió visitar Extremadura per primera vegada, gràcies a ADEME Monfragüe.
Vaig emprendre el viatge en tren des de l’estació d’Atocha, a Madrid, fins a Navalmoral de la Mata. Després de dues hores de trajecte, vaig agafar un autobús cap a Malpartida, que va trigar uns 45 minuts més. Quan vaig arribar a destí, em vaig dirigir als Apartamentos Rurales Cielo de Monfragüe, un preciós allotjament rural. Vaig ser el primer d’arribar i vaig tenir ocasió de conèixer el propietari, amb qui vaig connectar de seguida pel nostre amor compartit pel cinema —especialment per les pel·lícules de Kubrick. Des del primer moment, vaig notar que s’hi respirava una calma absoluta.
Després d’una primera impressió excel·lent, vaig conèixer la resta de bloguers i em vaig retrobar amb la meva amiga Miriam del blog Princesa Viajera. Tot seguit, vam rebre una càlida benvinguda d’Alejandro, l’organitzador del viatge, i d’en Raúl de Viendo Verde, un dels nostres guies, que es convertiria en el nostre xofer de confiança i company inseparable durant els dies següents. Un cop acabats els retrobaments i presentacions, vam posar rumb cap a l’oest i després al sud, en direcció al Centre de Visitants Nord, situat a només 12 minuts en cotxe.
Per la carretera, em va sorprendre gratament com de verd era tot el paisatge, molt diferent de la imatge de l’«Espanya marró» que sovint s’associa a Extremadura. Però les sorpreses tot just començaven. La façana del centre de visitants té un disseny supermodern, i el seu interior està inspirat en un niu d’ocells. Em va recordar a 2001: Una odissea de l’espai —al cap i a la fi, si t’agrada el cinema tant com a mi, tots els camins condueixen a Kubrick.
Dins del Centre de Visitants Nord de Monfragüe, pots aprendre sobre les espècies presents al parc a través d’una visita interactiva que estimula tots els sentits. A mi em van impressionar especialment els sons d’alguns mussols, que no s’assemblaven gens als que m’havia imaginat per culpa dels dibuixos animats. Aquestes activitats segur que captaran l’atenció dels infants, així que el centre és una parada perfecta per a famílies que visiten Monfragüe. A més, no cal cap guia per recórrer-lo.
També vam conèixer la transformació del parc, que ha passat de ser un bosc mediterrani íntegre a tenir diverses deveses. Una devesa és un ecosistema singular que es troba al sud-est de la península Ibèrica. Aquests paisatges destaquen per la intervenció humana que els va modelar per afavorir el pasturatge extensiu.
Després de passar una estona dins del centre, vam tornar a la furgoneta i vam conduir durant 20 minuts en direcció nord-est fins a la Tomba de la Princesa. Aquesta es troba al capdamunt d’una formació rocosa al turó dels Castillejos, així que ens vam cordar les botes de muntanya i vam enfilar un camí fàcil que puja suaument. El turó forma part de la devesa de Robledos.
La ubicació d’aquesta tomba i la seva petita mida van portar a especular que s’hi havia enterrat una princesa. Tot i això, altres creuen que els vetons hi feien sacrificis humans. Per la meva salut mental, prefereixo quedar-me amb la primera teoria. Ara bé, el millor de visitar aquest lloc va ser quan un ramat de cabres va aparèixer com per art de màgia als nostres peus, amb els esquellots omplint l’aire. Aquell moment de serendipitat va ser tan perfecte que gairebé semblava preparat. Potser les cabres eren actrius contractades.
Després d’un moment tan especial, vam continuar explorant altres zones del parc, com l’embassament de las Covachillas. Aquest embassament, situat a la conca del Tajo, data de 1981 i serveix per a l’abastiment d’aigua.
Va ser aquí on vam veure per primera vegada una cigonya negra, un ocell migratori. També va ser la nostra primera oportunitat per fer observació d’aus amb telescopi, així que disculpeu la qualitat de les fotos.
I per acabar el dia, vam gaudir de vistes encara més espectaculars, com les que ofereix el mirador del Canchal de la Lobera.
També vaig aprofitar per fer-me selfies amb les vaques que trobàvem pel camí, perquè… per què no? Vam tornar a l’allotjament, vam sopar i vam donar per tancat el dia.
2. Dia 2: Salto del Gitano, observació d’ocells i degustació de pernil
Per començar el segon dels nostres tres dies al Parc Nacional de Monfragüe, vam esmorzar als apartaments. Tot seguit, ens vam dirigir a una de les destinacions més populars del parc: el Salto del Gitano. El nom d’aquesta muntanya prové d’una llegenda una mica problemàtica i és un epicentre ornitològic.
És per això que molts turistes de tot Europa hi porten càmeres i teleobjectius professionals. Vam tenir la sort de comptar amb en César com a guia. Sabia exactament on i quan buscar ocells majestuosos, com el voltor comú o el milà reial. Semblava tenir un do especial per apuntar amb el telescopi a un niu just en el moment adequat. A més, vam tenir la sort que hi hagués menys gent de l’habitual a la zona.
Consell personal: Arriba d’hora al Salto del Gitano per gaudir de les vistes sense aglomeracions
De ben segur t’agradarà aquesta activitat encara que no siguis un apassionat de l’ornitologia. Veure com els voltors planegen en cercles mentre sents la brisa i contemples el riu és una experiència inoblidable. Altres ocells que es poden veure a Monfragüe són l’aufrany, la cigonya negra, l’àguila marcenca i el voltor negre.
Consell personal: Porta uns prismàtics per observar millor els ocells que volen o nien a les roques
D’altra banda, si hi ha alguna cosa que els bloguers de viatges no poden evitar, són els miradors. Així que vam convèncer els nostres guies perquè ens portessin al Castell de Monfragüe. Per arribar-hi, pots agafar un autobús gratuït des de la base del castell. Un cop baixis, hauràs de pujar 134 graons, però les vistes valen la pena. Des de dalt del castell es pot veure gairebé tot el parc.
Dit això, no t’esperis gran cosa de la fortalesa àrab del segle IX, ja que en queda ben poca estructura original.
Després del castell, vam anar fins a un altre mirador: el del Puente del Cardenal. Irònicament, després d’una primavera excepcionalment plujosa, el pont estava completament cobert per les aigües del Tajo, així que no es podia veure. Tot i això, la vista plena de flors i arbres autòctons va valdre molt la pena.
Després de la caminada (i sobretot de tantes escales), teníem gana. Per sort, la següent parada del nostre viatge de tres dies a Monfragüe era una granja de porcs ibèrics. Com a fan declarat del pernil, les meves expectatives eren altes… i es van superar amb escreix.
La Marta ens va rebre a la granja, situada en una devesa. El seu marit, en Pedro, n’és el propietari i la finca fa generacions que és a la família. Junts, amb un petit equip, es dediquen a la cria de porcs ibèrics i a l’exigent procés d’elaboració del pernil. Vam fer una passejada entre porcs feliços que menjaven, es banyaven i vivien en un entorn lliure d’estrès.
Vam aprendre la importància de la gla en la dieta d’aquests porcs, un element clau per a la qualitat del pernil, juntament amb la genètica. Per exemple, si creues dos porcs 100% ibèrics, el pernil que en resulta és considerat de la màxima qualitat.
Després, vam participar en una degustació de pernil a l’aire lliure, una experiència imprescindible si visites Extremadura. I si, com jo, no ets vegetarià, els sabors et semblaran una meravella.
A més del pernil, també vam tastar diferents talls de carn de porc a la brasa. Com l’Eva, vam començar per la costella i vam anar avançant fins a arribar a la ploma, un tall triangular molt preuat del llom. Tot maridat amb vi, envoltats de natura i bon ambient. Una d’aquelles menjades que recordes molt de temps.
També vam jugar a col·locar els noms dels talls sobre l’anatomia del porc. Se’m va donar sorprenentment bé. Si t’interessa, pots contactar amb la Marta a través de la web de Sierra de Monfragüe per reservar una visita i tast.
Amb la panxa plena, vam tornar a la furgoneta i vam posar rumb a Malpartida. Vam sopar al jardí del nostre apartament i, sincerament, no vaig trobar a faltar gens la ciutat.
3. Dia 3: Centre de Visitants Sud
Per al darrer dia d’aquesta escapada de tres dies a Monfragüe, vam tornar a esmorzar als apartaments i vam pujar a la furgoneta. En Raúl ens va portar fins a Torrejón el Rubio, un petit poble a 45 minuts cap al sud. Tot i això, vaig dormir durant tot el trajecte, així que no sóc la millor font per descriure aquesta part del recorregut.
Un cop a Torrejón el Rubio, vam fer parada al Centre de Visitants Sud. Just a fora, vaig veure ovelles —completant així la meva col·lecció d’animals del viatge. Punt extra perquè semblava que les guiava un gat.
El guia ens va mostrar encara més sobre les aus que viuen i migren per la zona. Vam veure plomes, cranis i fins i tot exemplars dissecats i rèpliques.
Després vam passar a una zona dedicada a l’astronomia, amb una maqueta del sistema solar i telescopis. També hi ha un observatori, però malauradament estava tancat durant la nostra visita.
També hi ha rèpliques de les antigues cabanes que antigament s’estenien pel parc. A l’interior, s’hi poden veure els estris que feien servir els habitants per cuinar i dormir.
Vam veure també un curtmetratge sobre les 107 pintures rupestres de diferents punts de Monfragüe. Aquestes pintures prehistòriques, fetes amb minerals com l’òxid de ferro, representen escenes de la vida quotidiana: caça, recol·lecció, batalles i parts. El guia ens va advertir, però, que la majoria només es poden visitar amb guia, ja que són difícils d’accedir.
Després d’aquesta bona dosi d’aprenentatge, vam pujar a la furgoneta per darrera vegada i vam tornar a Malpartida. Vam agafar entrepans per emportar i vam posar rumb a casa. Una altra bloguera em va portar fins a Madrid, així que en un parell d’hores ja era de tornada.
Què cal saber abans de visitar el Parc Nacional de Monfragüe
Tot i que el parc és preciós durant tot l’any, les millors èpoques per visitar Monfragüe són la primavera i la tardor. Aquests mesos ofereixen temperatures més suaus i un ventall de colors espectaculars. A més, val la pena dedicar almenys tres dies al Parc Nacional de Monfragüe per explorar els seus paisatges impressionants i desconnectar.
Tot i que jo vaig quedar molt content amb el meu apartament, Malpartida no té gaire oferta d’allotjament als voltants del parc. Per això, pots reservar un hotel a Plasència, la ciutat gran més propera. Des de Plasència, pots agafar un tren de 15 minuts fins al parc per només 2 o 3 euros, amb vistes precioses. Una altra opció és llogar un cotxe, que et permetrà descobrir altres racons de la província de Càceres o d’Extremadura, com ara Jerez de los Caballeros.
Pel que fa als darrers consells, sigues conscient del teu entorn. Respecta les normes del parc —fins i tot les flors boniques s’han de quedar on són. Si viatges amb el teu gos, porta’l sempre lligat per evitar problemes amb la fauna salvatge. A més, portar el gos deslligat en un parc nacional et pot comportar una multa.
Si vols més rutes d’ecoturisme per ciutats de l’Estat, pots visitar els meus articles sobre Ciudad Real i Albacete. Monfragüe és, sens dubte, un dels millors parcs naturals de l’Estat.
