Al cor de Montserrat, un majestuós massís muntanyós a la província de Barcelona, s’hi amaga un fascinant tresor subterrani: les Coves del Salitre. Avui explorarem les profunditats d’aquestes misterioses cavernes, on hi ha estalactites i estalagmites que narren la història geològica d’aquesta espectacular zona. Descobrirem els secrets mil·lenaris ocults a les entranyes de Montserrat i ens submergirem en un món ple de meravelles naturals i aventures subterrànies.
“La Catedral”, “Pou del Diable”, “Boca de l’Infern”, o “Claustre dels Monjos” no són noms d’un tractat de teologia ni de pintures de Caravaggio, sinó algunes de les “sales” que podem trobar a les Coves de Salnitre. Les coves es troben ubicades a la molt a prop del poble de Collbató i a escassos 50 minuts de Barcelona.
Coves del Salnitre: Origen de les formacions
L’origen de la formació de les Coves del Salitre ve determinat per la naturalesa de la pedra que conforma bona part de la muntanya de Montserrat. Fa 65 milions d’anys, abans de la formació dels Pirineus i els Alps, la plana de Catalunya Central era un mar que arribava aproximadament fins a la zona on avui s’assenta Monserrat.
Els rius que desembocaven en aquest mar prehistòric fluïen des d’una massa muntanyosa coneguda com la serrallera catalanobalear, actualment submergida. En estar la serralada al costat est del territori, els rius de l’època baixaven des del costat oposat als actuals, acumulant els seus sediments, detritus, pedres i altres materials lleugers que es dipositaven formant diferents estrats al centre del que és avui la província de Barcelona.
Montserrat es va formar a partir d’un delta fluvial emplenat de còdols i de materials detrítics, consolidats un cop assecat el mar Terciari. L’acció de l’aigua i la pluja sobre el conglomerat i el material calcari durant milers d’anys i les múltiples fractures generades per diversos moviments orogènics han deixat com a llegat un impressionant paisatge càrstic que la visita a la Cova de Salnitre permet observar de prop.
Coves del Salnitre: Origen del seu nom
Les Coves del Salnitre (en castellà Salitre) reben el nom per la presència d’aquesta substància al seu interior.
El salnitre és un compost químic (nitrat de potassi) que s’obté de la descomposició de la femta d’alguns animals, particularment ratpenats, a la superfície de terrenys humits o salins. El salnitre es pot utilitzar com a conservant d’aliments i és un dels principals ingredients de la pólvora.
Història (humana) de les Coves del Salnitre
S’ha trobat evidència arqueològica que demostra que les coves van estar habitades durant bona part de la prehistòria. Les restes trobades al seu interior fan als científics pensar que Salnitre va servir com a refugi, habitatge i posteriorment lloc d’enterrament per a pobles prehistòrics que habitaven aquestes terres durant l’edat de pedra i de ferro.
Encara que van seguir actives fins ben entrada l’època dels romans a la Península, en algun moment de la història les coves van caure en l’oblit i no van tornar a “descobrir-se” fins a l’edat mitjana quan els monjos del Monestir de Montserrat les van trobar.
Més que pel valor espeleològic de les coves, va ser la presència del valuós salnitre que va fer que els monjos s’interessessin per elles i conduïssin diverses expedicions amb una finalitat econòmica.
L’habitant més cèlebre de les Coves del Salitre va ser el ferrer/bandoler Mansuet Boxó.
El Mansuet és un personatge llegendari vinculat amb la llegenda del Timbaler del Bruc. Segons el relat popular, Mansuet era un ferrer que, davant l’amenaça d’ocupació del poble de Collbató per part de l’exèrcit francès, es va emportar les dones, els nens i les joies que hi havia al poble fins a les coves del Salitre per protegir-los.
Quan les coves van ser descobertes pels soldats francesos, Mansuet els va intentar dissuadir amenaçant-los de fer caure les roques de l’interior de la cova. Davant d’aquesta amenaça, els francesos se’n mofen i van intentar entrar igualment. Aleshores, Mansuet deixa caure per una fossa una caldera de coure que va ressonar en xocar contra les parets. L’estrèpit espanta els soldats, que van fugir corrents. Alguns van caure al barranc. Mai no van tornar els francesos a Collbató.
A partir del 1850, els habitants de Collbató van començar a explotar les coves com a atractiu turístic. Collbató era en aquella època una de les parades obligatòries per als pelegrins que volien visitar el Monestir de Montserrat. Amb la millora dels camins i carreteres, la burgesia barcelonina també va començar a fer visites de lleure al poble.
Personatges cèlebres com Jacint Verdaguer o Santiago Rusiñol van visitar les coves i s’especula que el mateix Gaudí va utilitzar les coves com a font d’inspiració de la Sagrada Família.
Amb l’arribada dels cotxes i els trens directament al monestir, la importància de Collbató com a punt d’accés per a pelegrins i turistes es va veure reduïda dràsticament, ja que els visitants a Monsterrat no havien de passar pel poble. En els darrers anys, però, s’ha produït un renaixement turístic del poble gràcies al turisme rural, d’aventura ia l’organització d’infinitat de caminades populars i grups de senderistes que visiten Collbató a la recerca de natura i sabor de poble.
Visita a les Coves del Salnitre
La visita a les coves comença amb un vídeo sobre la història geològica i humana de Montserrat i les coves. Posteriorment es procedeix a baixar cap a la Catedral, l’espai més ampli de les coves, on es pot apreciar molt clarament el material conglomerat del qual estan fetes les coves.
Al “Pozo del Diable” s’hi arriba després d’un costerut descens de setze metres. Al final del camí, veureu les “Ales del Diable”, unes estalactites en forma de cortina que assemblen ales incrustades a la roca.
El “Passet dels Monjos” inclou la vista d’un elefant i algunes curioses formacions en forma d’esquitxades a les parets. Posteriorment comencen a veure’s les formacions més interessants com el bosc, la manada d’elefants, la Sagrada Família , la palmera o la Torre de Pisa, fins a arribar a l’última càmera coneguda com la de la Verge.
La Sala de la Verge rep el seu nom per la suposada semblança d’una de les formacions amb la Verge de Montserrat, truqueu-me home de poca fe, però jo no n’hi vaig trobar cap semblant.
Aquesta càmera és a més la que més impressionant devia haver estat. El problema és que la majoria de les estalactites i estalagmites estan serrades. La càmera és tan inaccessible que s’especula que els monjos orgullosos de la proesa d’haver-hi arribat s’enduien petits souvenirs.
Sabem que algunes de les estalactites porten tallades més de tres-cents anys perquè s’han començat a regenerar. Tenint en compte que creixen a un ritme d’un centímetre cada cent anys i que algunes comptaven amb trossos de calcita “nova” de tres centímetres a partir del lloc de tall, es pot dir tranquil·lament que van ser talades als 1700.
Una vegada apreciada la “verge” i altres formacions que assemblen porquets i fins a un Bob Esponja, emprenem la pujada de tornada a la superfície.
Recomanacions per visitar les coves: Informació pràctica
-L’accés a les coves es fa mitjançant l’ascens de 244 graons exteriors (10-15 minuts).
-La temperatura ambient a l’interior és de 14ºC i la humitat relativa és de 97%, es recomana un abric lleuger.
-Evita visitar les coves en hora punta (12-13h), les visites a partir de les 16:30 són més tranquil·les.
-Les Coves de Salnitre formen part del Parc Natural de Montserrat. Respecteu l’entorn.
-La visita és sempre guiada, dura una hora aproximadament.
-Si no enteneu el català, podeu demanar-li al guia que faci la visita en castellà.
-En teoria està prohibit fer fotografies, però jo no vaig tenir cap problema.
Preus
- Entrada general: 8,50€
- Entrada reduïda: 7,25€
- Entrada infantil: 6€
- Menors de 5 anys: Gratuïta
Com arribar a les Coves del Salnitre
Des de Barcelona amb cotxe:
Autovia A-2 de Barcelona a Lleida. Sortida 576A.
En transport públic
Hi ha busos de Barcelona a Collbató, 4,05€ 50min
