El seu nom és arreu: en senyals, museus i fins i tot rotondes. Des de l’aeroport fins a centres d’art excavats en lava, és pràcticament impossible passar més d’un dia a Lanzarote sense trobar algun rastre del seu llegat. Però, qui va ser exactament César Manrique?
Aquest article explora la vida i l’impacte del fill més il·lustre de Lanzarote: pintor, escultor, arquitecte i visionari mediambiental. Manrique no només va decorar l’illa: va ajudar a definir-ne la imatge, les normes i la relació amb el turisme. Continua llegint per descobrir com un sol home va deixar una empremta tan poderosa com el propi paisatge volcànic de Lanzarote.
Qui va ser César Manrique?
César Manrique va néixer el 1919 a Arrecife, la capital de Lanzarote, i va estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando a Madrid. Inicialment centrat en la pintura, es va traslladar més tard a Nova York durant la dècada del 1960, on va exposar al Guggenheim i es va relacionar amb figures clau de l’expressionisme abstracte. Tot i l’èxit internacional, va tornar a Lanzarote el 1966 amb una nova missió: donar forma al futur de la seva terra natal.
El que va venir després va ser un gir del llenç al paisatge. Manrique va abraçar l’arquitectura, el disseny i l’activisme. Els seus projectes van integrar tubs volcànics, coves i penya-segats amb línies modernistes netes i l’estètica tradicional de l’illa. També es va convertir en un ferm opositor del desenvolupament massiu i del turisme descontrolat, en veure Lanzarote com un llenç digne de ser protegit.
La visió de Manrique per a Lanzarote
Manrique va imaginar Lanzarote com un model de desenvolupament que respectés la natura en lloc d’esborrar-la. Va lluitar contra els gratacels, la publicitat exterior i l’expansió turística sense control, promovent en el seu lloc construccions baixes pintades de blanc, verd i blau, reflectint l’estil tradicional canari. Gràcies a la seva influència, es van adoptar normatives urbanístiques estrictes que limitaven l’alçada dels edificis i fomentaven la coherència arquitectònica.
També veia el turisme no com una amenaça, sinó com una força que calia guiar. Manrique creia que els visitants havien de venir a descobrir la bellesa volcànica i la cultura local de l’illa, no una versió importada d’un resort de platja. El seu enfocament va ajudar a que Lanzarote obtingués l’estatus de Reserva de la Biosfera per la UNESCO el 1993, un any després de la seva mort.
Llocs imprescindibles de Manrique
Lanzarote està plena de paisatges sorprenents, però alguns dels seus racons més icònics porten la petjada directa de Manrique. Aquests són els principals espais dissenyats per César Manrique que pots visitar a l’illa:
Jardín de Cactus
Situat al poble de Guatiza, aquest jardí botànic ocupa una antiga pedrera i acull més de 4.500 exemplars de cactus procedents dels cinc continents. El disseny de Manrique combina terrasses corbes, pedra volcànica i escultures de ferro, incloent-hi un gran cactus metàl·lic a l’entrada.
Monumento al Campesino
Aquesta escultura abstracta de color blanc es troba al centre de l’illa i ret homenatge a la tenacitat dels agricultors de Lanzarote. El centre cultural que l’envolta presenta arquitectura tradicional i tallers que celebren l’artesania canària. També compta amb un restaurant local molt ben valorat.
Fundación César Manrique
Ubicada a l’antiga residència de Manrique a Tahíche, la fundació mostra la seva obra artística i vital. La casa es va construir sobre bombolles volcàniques, donant lloc a diverses estances subterrànies d’aspecte surrealista. És alhora museu i una declaració de principis.
Casa Museo César Manrique
Ubicada a Haría, aquesta casa museu ofereix una visió més íntima dels darrers anys de l’artista. Envoltada de palmeres i situada en un vall tranquil, l’habitatge conserva el seu estudi i objectes personals, revelant el seu dia a dia i el seu procés creatiu.
Museo LagOmar
Concebut originalment per Manrique juntament amb l’arquitecte Jesús Soto, LagOmar és un espai arquitectònic de somni excavat a la roca volcànica de Nazaret. Breument propietat de l’actor Omar Sharif, inclou túnels, escales, jardins i estanys que fonen natura i disseny. Actualment funciona com a museu, bar i espai cultural, continuant el llegat d’arquitectura orgànica que Manrique defensava.
Restaurante El Diablo (Parque Nacional de Timanfaya)
Ubicat al bell mig de les Montañas del Fuego, aquest restaurant circular va ser dissenyat per Manrique i cuina els seus plats amb la calor natural del volcà. Les graelles es troben sobre respiradors geotèrmics, i les parets envidrades ofereixen vistes panoràmiques del paisatge volcànic.
Museo Internacional de Arte Contemporáneo (MIAC) – Castillo de San José
Manrique va transformar aquesta fortalesa del segle XVIII, situada al port d’Arrecife, en un museu elegant dedicat a l’art modern i contemporani. L’espai combina arquitectura històrica amb línies interiors agosarades, i el seu restaurant ofereix vistes al mar.
Juguetes del Viento
Aquestes escultures cinètiques estan escampades per les rotondes i places de Lanzarote. Fabricades amb formes metàl·liques de colors que giren amb el vent, representen el desig de Manrique de fusionar moviment, energia i entorn en l’art públic.El turismo en Lanzarote sigue centrado en el paisaje, el arte y la naturaleza, más que en los paquetes todo incluido. La Fundación César Manrique, aún activa, promueve la protección medioambiental y proyectos culturales alineados con su filosofía.
Com recórrer Lanzarote des de la mirada de Manrique
Pots viure la visió de Manrique en un o dos dies llogant un cotxe i seguint una ruta circular flexible. Parteix des d’Arrecife o Costa Teguise i visita la Fundación César Manrique a Tahíche. Després, dirigeix-te cap al nord per veure el Jardín de Cactus, els Jameos del Agua i la Cueva de los Verdes. Després de dinar, continua cap a l’oest fins arribar al Mirador del Río.
Si disposes d’un segon dia, comença a San Bartolomé amb el Monumento al Campesino, després visita el Parque Nacional de Timanfaya (encara que no va ser dissenyat per Manrique, està estretament vinculat a la seva visió de conservació). A la tarda, pots relaxar-te a Playa Famara o explorar la Casa Museo de César Manrique a Haría.
Les distàncies en cotxe són curtes—no més de 45 minuts entre la majoria dels punts—i les carreteres estan en bon estat, amb senyalització clara cap als principals atractius. El lloguer de cotxe és econòmic (des d’uns 30?€ al dia). El transport públic és limitat per arribar a aquests llocs, per la qual cosa disposar de vehicle facilita molt la ruta.
Si planeges una ruta centrada en Manrique, et convé allotjar-te en una localitat central o del nord com Haría o Costa Teguise. Aquestes zones ofereixen un accés més senzill a les seves principals obres sense el bullici turístic del sud de l’illa.
En definitiva, encara que el paisatge lunar de Lanzarote ja és inoblidable per si sol, el toc de Manrique el va convertir en una obra d’art. No es va limitar a conservar l’illa: la va elevar. Tant si contemples el cràter d’un volcà com si mires les aigües tranquil·les dels Jameos del Agua, la seva presència continua molt viva. Visitar Lanzarote és passejar per una galeria d’art a l’aire lliure, una que continua inspirant molt després que el pinzell s’hagi aturat.
