Les meves ciutats preferides en general tenen un element en comú: el contrast, i de contrast Frankfurt sap una estona.
En general, Frankfurt és descartada com una destinació turística, si bé és famosíssima com a ciutat de negocis, congressos i conferències.
Amb un dels aeroports més grans i transitats del món, hub de Lufthansa i infinitat de línies ferroviàries nacionals i europees, Frankfurt és un molt important punt de connexions que no ha sabut establir-se com una ciutat a visitar per si mateixa.
Per als turistes, Frankfurt sol ser simplement una ciutat intermèdia entre punt A i punt B.
xixerone
No obstant, el contrast de la ciutat, la seva vida cosmopolita i els pocs indicis de la ciutat medieval que sobreviuen, fan que Frankfurt sigui un destinació per descobrir a la ja sobresaturada Europa Occidental.
De per què Frankfurt és com és
A principis del segle XX, Frankfurt no era gaire diferent d’altres ciutats alemanyes; cases baixes, edificis gòtics, construccions de fusta creuada, jardins, parcs i un centre històric ple de carrerons petits i cases antigues.
Amb la Segona Guerra Mundial, la ciutat va ser reduïda a poc més que runes, només van sobreviure un grapat d’edificis històrics, dels quals pràcticament cap no va resultar intacte.
A diferència d’altres ciutats alemanyes com Hamburg, Colònia o Dresde, que després de la Segona Guerra Mundial van ser aixecades i reconstruïdes seguint patrons urbanístics i estils arquitectònics originals, els governants de Frankfurt van optar per fer una ciutat nova. Van reconstruir part de les edificacions originals i van omplir els espais que van obrir les bombes amb brillants gratacels per fer de Frankfurt la capital econòmica de la República Federal Alemanya.
Els motius per a aquesta decisió van ser diversos, entre ells destaquen la necessitat a partir dels anys 50 de atreure inversions estrangeres que ajudessin a reconstruir el teixit econòmic del país i la creació de la República Democràtica Alemanya, que “es quedaria” amb la ciutat més poblada, Berlín, i amb l’antiga capital de congressos i convencions, Leipzig.
Aquestes causes van desembocar al Frankfurt que veiem avui, vibrant, cosmopolita i vertiginós, si bé mancat de l’encant tradicional europeu.
Ruta a peu de poques hores per les principals atraccions a veure a Frankfurt
Aquesta ruta va ser dissenyada per als viatgers que fan una escala llarga a Frankfurt o que es queden un dia a la ciutat.
He comprovat personalment que és factible ja que la vaig fer durant una escala de 6 hores a la tornada de el meu viatge a la Xina.
L’aeroport de Frankfurt és a escassos 12 minuts de l’estació central (Hauptbahnhof) amb trens de rodalia o S-Bahn molt freqüents.
Un cop a l’aeroport només cal seguir els rètols de Train Station, si sou a la terminal 2, haureu d’utilitzar el skyrail, o tren aeri d’interconnexió entre les terminals per arribar a l’estació.
L’estació és subterrània. Un cop al vestíbul s’ha de buscar l’andana direcció “Frankfurt Hauptbanhof” o abreujat F-Hbf de les línies S8 i S9.
Una particularitat dels trens de rodalies alemanys és que no hi ha barreres a les estacions, per la qual cosa es pot abordar el tren directament sense pagar, segons m’han dit les multes poden ser elevades però els revisors no apareixen gaire.
El tren travessa un espès bosc que forma una corona verda al voltant de la ciutat, abans d’entrar a Frankfurt.
Un cop a l’estació principal, és recomanable buscar la sortida que porta al vestíbul per apreciar la magnitud de la terminal ferroviària més transitada d’Alemanya.
Finalitzada el 1888, l’estació va ser la més gran del món fins al 1915 quan va ser superada per la de Leipzig. El seu sostre en forma d’arc de va ser una de les primeres obres d’enginyeria de ferro a la ciutat.
Un cop fora de l’estació, el passeig ens porta per la Kaiserstrasse, el cor del barri vermell de Frankfurt. Durant el dia, el carrer no impressiona gaire, però al capvespre, els neons de les sex-shops s’encenen obrint al públic una de les zones més sòrdides d’Alemanya, amb perdó a Hamburg.
L’encreuament entre la Kaiserstr. i Gallusanlage té una sorpresa preparada. Una de les imatges que estem farts de veure als noticieros cada vegada que esmenten l’Euribor, la inflació i els tipus de canvi i que potser mai no ens havíem parat a pensar on era.
El Banc Central Europeu i l’estàtua menys agraciada d’Alemanya, si bé una de les més famoses, es troben davant nostre a la Willy-Brandt Platz.
Després de la foto reglamentària davant del símbol de l’Euro, seguim pel carrer Kaiser per trobar-nos amb dues icones molt diferents de la ciutat. L’edifici del Commerzbank, que amb els seus 259 metres d’alçada va ostentar el títol de l’edifici més alt de la Unió Europea fins a la finalització, el 2021, de l’edifici Varso a Varsòvia, i l’Hotel Frankfurter Hof, històricament l’hotel més luxós i emblemàtic de Frankfurt.
Actualment és part del grup Steigenberger i és el lloc on es queda la crême de la crême quan visita la ciutat, jo vaig tenir la sort de quedar-me aquí i he d’admetre que és un hotel fantàstic.
Ens dirigim ara cap a la Goethe Platz, i continuem pel Rossmarkt cap a la Plaça del Rellotge o Hauptwache, caracteritzada pel seu rellotge i la petita casa barroca que és actualment un cafè però al seu dia va ser una comissaria de policia, una presó i posteriorment el vestíbul de l’estació de metro.
Des d’aquí és possible apreciar la Eschenheimer Turm o torre medieval de Frankfurt, un dels darrers exemples d’aquest tipus de torres a Europa. Antigament era la porta per on s’entrava a la ciutat emmurallada, actualment el trànsit l’envolta en lloc de travessar-la. A la planta baixa hi ha una popular cafeteria i just al davant hi ha l’estació de metro Eschenheimer Tor (Porta d’Eschenheim), anomenada així per la funció que solia tenir la torre.
Tornant a la plaça del rellotge trobem el lloc on s’obtenen les millors vistes de Frankfurt, la cafeteria de la botiga per departaments Kaufhof. Ubicada a la planta set, pot ser que tingui un dels cafès més cars de la ciutat, però té a més la terrassa més escènica per apreciar les vistes del centre antic i una panoràmica impressionant dels gratacels del centre financer . No cal consumir res per observar les vistes, però és el millor lloc per relaxar-vos amb un cafè després d’una llarga caminada.
El carrer de vianants que s’estén cap a l’est és conegut com a Zeil i és la zona de compres per excel·lència de la ciutat amb botigues de marques tan exòtiques com Zara i H& i tan barates com Gucci.
Si les compres no són el que busqueu, podeu girar al Sud a la Liebfrauenstrasse per arribar a la zona antiga de la ciutat.
El primer edifici que crida l’atenció és la Paulskirche, una església vermella i amb forma gairebé circular just a l’entrada de la plaça de l’ Römerberg, una de les places més boniques d’Alemanya.
El edificio rojo de estilo mixto frente a la iglesia es la sede del Ayuntamiento.
Literalment anomenat “Muntanya dels Romans”, el Römerbergobté el seu nom del seu edifici principal, el Römer o Ajuntament de Frankfurt, que ocupa l’edifici més imponent de la plaça i és un dels atractius a veure a Frankfurt.
Al centre de plaça podem apreciar una font coronada per una delicada estàtua de bronze que representa la Justícia, obra de Phillip Uffenbach, una mica més amunt trobem la columna de Minerva esgrimint l’escut de la Gorgona i la seva característica llança.
La part nord de la Plaça està presidida per una sèrie d’edificis de fusta de l’estil típic de la vall del Rin. En aquestes cases trobem cafès, rebosteries i botigues de souvenirs.
Destaca a més la petita església gòtica coneguda com Nikolaikirche o Església de Sant Nicolau.
L’encant d’aquesta plaça rau en el fet que és una còpia exacta de la seva antecessora medieval, tot i que la majoria dels edificis data dels anys 60.
Just darrere del Römer trobem un dels pocs edificis que va sobreviure els bombardejos aliats, la Catedral de Frankfurt o Dom. Si bé el colós gòtic de 90 metres d’alçada va sobreviure els embits de les bombes aliades, el seu interior va ser arrasat per les flames i l’estructura externa va patir danys severs. La restauració de l’església es va acabar als anys 50.
En aquest punt de la ruta a peu per Frankfurt, el més escènic seria dirigir-se a la ribera del riu Meno per apreciar les vistes des del passeig que el voreja, encara que depenent del cansament, es pot també agafar el metro (U-Bahn) fins a l’estació per tornar a l’aeroport.
Un consell: Recorda que has de fer el check-in de nou així que el millor és adaptar la ruta al temps de què disposis.
